Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup…
tafetà
Indústria tèxtil
Lligat, anomenat també de plana, de dos fils de curs, tant per ordit com per trama.
És el lligat més simple i l’únic que es pot fer en un curs de dos fils d’ordit i dues passades de trama El seu enunciat és 1 e 1 , i es pot fer amb dos lliços solament Hom l’empra en teixits d’organdí, batista, lona, moletó, pongis, etc
gasa de volta
Indústria tèxtil
Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.
La contextura de la gasa de volta simple o de mitja volta és constituïda per grups de dos fils d’ordit, un dels quals passa sempre per sota de les passades de trama, mentre que l’altre hi passa sempre per sobre Entre cada dues passades, tots dos fils s’entortolligen i fan mitja volta, una vegada en un sentit i una vegada en l’altre Aquest lligat simple és la base de molts lligats de gasa llavorada, que hom obté combinant-lo amb uns altres lligats i agrupant més de dos fils d’ordit de maneres diverses Hi ha també la gasa de volta entera
popelín
Indústria tèxtil
Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó, amb lligat de plana, en el qual la densitat de l’ordit sol ésser doble que la de la trama, cosa que produeix, juntament amb un major gruix d’aquesta, un fi bordonet transversal.
Les seves aplicacions són la confecció de pijames, camises, vestits de dona, cortines, etc El popelín d’Irlanda té l’ordit de seda natural i la trama d’estam
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos
paraordit
Indústria tèxtil
Mecanisme que atura el teler mecànic quan es trenca un fil d’ordit.
És format per tants cavallers metàllics com fils d’ordit hi ha Els cavallers són disposats en diverses rengleres mitjançant unes barretes que passen per una escletxa que hi ha a llur part superior cavaller Cada fil passa per l’ullet del cavaller si aquest és tancat, però si és obert, el cavaller cavalca sobre el fil Mentre el fil està sencer sosté el corresponent cavaller, però quan es trenca, el cavaller cau i provoca l’aturada del teler En els paraordits elèctrics , les barretes metàlliques tenen un elèctrode central aïllat que sobresurt de llur cantell superior quan el cavaller cau,…
madràs
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit prim o cotó i trama més gruixuda, també de cotó, amb lligat de sarja batàvia o madràs.
És emprat per a roba interior o roba de casa
pua
Indústria tèxtil
Marc llargarut amb una munió de planxetes, anomenades palletes, per entre les quals passen els fils d’ordit.
Va muntat en el batà del teler i té per missió distribuir regularment els fils d’ordit i batre la trama, és a dir, prémer l’última passada de trama inserida contra les anteriors en avançar el batà Antigament les palletes eren de canya i eren mantingudes a lloc per llistons de fusta envoltats de cordill, el gruix del qual espaiava regularment les palletes Modernament les palletes són sempre d’acer En les pues a la pega , els llistons són també de fusta i el cordill és impregnat de pega En les pues a l’estany , els llistons han estat substituïts per unes tires de ferro pla, i el…
calada
Indústria tèxtil
Obertura que, en el moment precís de passar la llançadora d’una banda del teler a l’altra, es produeix en els fils d’ordit en aixecar-ne una part.
En cloure’s de nou agafa el fil de trama deixat per la llançadora i produeix el primer efecte de teixit Quan els fils deixen ben lliure el pas de la llançadora, és anomenada calada neta , inclinada o obliqua hom l’anomena calada bruta quan els fils de l’ordit, en no restar al mateix pla, impedeixen el pas de la llançadora La calada forçada és l’obtinguda mantenint travats els mecanismes que menen els lliços, sense l’ajut de cap molla
jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual…