Resultats de la cerca

Professor d’història de les tradicions populars i d’etnologia a la Universitat de Palerm, ha deixat nombroses obres, entre les quals una important Storia del folklore in Europa 1952 i una síntesi pòstuma sobre Le origini della poesia popolare 1966

De rara sensibilitat i de gust finíssim És autor de l' Esame di coscienza di un letterato edició pòstuma, 1916, que dóna l’anàlisi més significativa de l’estat d’esperit de la joventut, a la vigília de la Primera Guerra Mundial

A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica

Collaborà a Joventut , Lo Geronés , etc Publicà els llibres Ombres 1906, Terra de gestes i de beutat, L’anell triangular de la Deessa i l’obra pòstuma Proses del viure a Solius 1922 En pintura conreà el paisatge Fou regidor a Girona per la Lliga Regionalista

Arxiver i bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona, s’encarregà de l’edició pòstuma d’algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster , com Lo llibre de la Mort 1899, Lo llibre de l’Amor 1901, etc Deixà alguns treballs d’investigació i d’erudició

Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili

En possessió d’un robust llenguatge simbolista, sota el signe d’un Modernisme experimental, fou capdavanter del grup literari Fyrtiotal ‘Grup dels anys quaranta’ Entre les seves obres hi ha Postum ungdom ‘Joventut pòstuma’, 1942, Mannen utan väg ‘L’home sense sendera’, 1942 i Vinteroffer ‘Sacrifici d’hivern’, 1954

La seva novella Hôtel du Nord 1929 el situà en el corrent populista del s XX La simpatia que sentí pels treballadors dels suburbis es reflecteix a les novelles Petit-Louis 1930 i Faubourg de Paris 1933 i al Journal intime 1928-36, obra pòstuma 1939, sincera i conscient Conreà també la pintura

Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899

Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i feu traduccions