Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
marquesat de la Torre
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III, el 1707, al capità Nicolau Truiols i Dameto, senyor de la Torre del Fangar i cavaller d’Alcántara.
Continua en la mateixa família La casa pairal, que havia d’ésser la dels marquesos de la Torre —ca la Torre—, a la Ciutat de Mallorca, fou feta construir per Francesc Truiols 1696-1738 a l’enginyer Martín Gil de Gaínza Actualment és seu del Collegi d’Arquitectes
Lluís Lliboutry
Política
Funcionari de telecomunicacions i polític.
Adjunt del batlle de Perpinyà, fou creador, amb Josep Deloncle , del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros , del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana CDACC de la vila de Perpinyà Fou president de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes
Tristany
Masia
Masia del municipi de Pinós (Solsonès), al nord del poble d’Ardèvol.
Fortificada, amb poques obertures als murs, i amb torretes, correspon a l’antic Mas Mussons, documentat al segle XI El conjunt actual està format per tres edificacions datables als segles XIII, XVII i XVIII i una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís segle XV Fou la casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany
Rafael Casanova i Bosc
Història
Ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Rafael Casanova i Comes Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V Després de la capitulació de Barcelona pel setembre del 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare Cursà els estudis de dret a la nova Universitat de Cervera
Joaquim de Cabanyes i Ballester
Pintura
Museologia
Militar
Pintor, militar i col·leccionista art.
La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres
Ramon Oms i Isern
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia
matronímia
Antropologia social
Sociologia
Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.
Aquest costum té dues variants L’una és vigent encara, per exemple, a Portugal, on el segon cognom és sempre el patern, i el matern varia a cada generació L’altra, consistent en el fet que, quan un llinatge o família noble o pairal requeia en una pubilla, els fills i descendents d’aquesta mantenien com a primer el seu cognom, tingué vigència als Països Catalans fins a l’establiment de la llei del Registre Civil del 1871
Obre al públic el Mas Miró
Coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement, obre les portes al públic el Mas Miró de Mont-roig del Camp Baix Camp, la casa museu dedicada a Joan Miró El pintor passà, des del 1911, moltes temporades a la casa pairal, que té una gran vinculació amb els inicis de la seva obra entre altres, la pintura La masia és una recreació del mas El museu és gestionat per la Fundació Mas Miró, constituïda pels successors de Joan Miró
Cal Marquès
Vista de cal Marquès (Castellfollit de Riubregós)
© Isidre Suñé
Masia
Masia del municipi de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
Construïda cap al segle XVII, ha estat reformada i ampliada A més de la casa, consta de diversos edificis annexos, un molí i una gran bassa de murs de pedra Més tard, s'hi va afegir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat Inicialment era de la família Bassols i, posteriorment, fou la casa pairal dels generals carlins Borja de Riquer i Gallegos i Martí de Riquer i de Comelles, pare de l'artista modernista Alexandre de Riquer i Inglada
Antoni Ferrer i Codina

Antoni Ferrer i Codina
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Dramaturg i periodista.
Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, El pagès de l’Empordà 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868, Tenorios 1900, etc