Resultats de la cerca

Presenten un vol vibrant Les erugues són endòfites De les 1500 espècies que integren la família, 80 són europees, de les quals la meitat són pròpies també dels Països Catalans, com la papallona abella Sesia apiformis

Són molt cercats pels colleccionistes Les erugues posseeixen l'osmeteri De les 700 espècies que integren la família, a Europa en viuen una dotzena, la meitat de les quals són també presents a la península Ibèrica i als Països Catalans Entre les espècies més conegudes destaquen les papallones zebrades, els parnasos i la papallona rei o macaó

Són ropalòcers papallones diürnes de vol lent i marcat dimorfisme sexual Les erugues s’alimenten preferentment de crucíferes, per les quals poden constituir plagues agrícoles, com s’escau amb el cuc o papallona de la col Pieris brassicae La família consta d’unes 1600 espècies, de les quals 45 viuen a Europa i 21 als Països Catalans, on són conegudes amb els noms de blanquetes i groguetes

Les vàlvules per a conduccions , accionades manualment a voluntat, que funcionen segons els mateixos principis que les aixetes, poden ésser vàlvules d’assentament, vàlvules de comporta, vàlvules de papallona o vàlvules de bola Mentre que en les vàlvules d’assentament un obturador cònic es desplaça, en fer girar el seu cargol, en la mateixa direcció del fluid fins a obturar l’orifici que li serveix d’assentament, en les vàlvules de comporta l’òrgan obturador talla la vena fluida transversalment en les vàlvules de papallona l’obturador gira angularment al voltant d’un…

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La…

Membre del Club Natació Sabadell, fou vuit vegades campió de Catalunya dues dels 200 m d’aquest estil 1964, 1967 i sis dels relleus 4 × 100 m estils 1963-68 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campió d’Espanya a l’estiu, dos cops en 200 m papallona 1964, 1966 i un cop en relleus 4 × 100 m estils 1966, i a l’hivern, un cop en 200 m papallona 1966 Amb la selecció espanyola tingué catorze actuacions i disputà els Campionats d’Europa 1966 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1967

Membre del Club Natació Barcelona, es proclamà campiona de Catalunya en 200 m braça 1958, 100 m papallona 1958 i 4 × 100 m estils 1957, 1958, 1959 En el període 1958-60 fou set vegades recordista de Catalunya dos cops en 100 m braça, dos cops en 200 m braça, dos cops en 100 m papallona i un cop en relleus 4 × 100 m estils També fou recordista estatal dels 200 m braça 1960

Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1965 i de relleus 4 × 100 m estils 1965, 1966 formant part de la selecció catalana Durant el període 1962-66 fou disset vegades internacional

Format al Club Natació Barcelona a les ordres de Paulus Wildeboer que després el portà al Club Natació Sabadell i Jan Bas Stamm, fou doble campió d’Europa júnior 1982, 1983 En categoria absoluta, es proclamà tres vegades campió d’Espanya d’hivern dels 100 m papallona 1983, 1984, 1985