Resultats de la cerca

Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el…

Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'Alt Urgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'Urgell Alt Urgell

Celebrada a la platja del Far durant el primer cap de setmana de setembre, és una de les competicions internacionals de referència de la modalitat de platja Presenta les categories sènior masculina, femenina i mixta, des de la quarta edició, la categoria júnior i, des del 2013, la infantil L’any 2013 hi participaren 34 parelles masculines, 24 parelles femenines, 36 parelles mixtes i 7 parelles infantils Ha obert les portes a la popularització del tamborí de platja a Catalunya amb la creació d’un segon torneig d’àmbit estatal a Cubelles l’any…

Són generalment cocs capsulars i patògens Entre els més representatius hi ha el gonococ, el meningococ i el pneumococ Aquesta manera de presentar-se associats aquests bacteris els és indispensable per a viure, puix que es moren en separar-los

Aparegué a Europa cap a la fi del s XVIII i comprenia cinc figures i un galop final Les seves modalitats principals són les quadrilles nord-americanes i les dels llancers Offenbach n'inclogué sovint en les seves operetes

Formada en gimnàstica artística, ja en categoria sènior s’interessà per la gimnàstica aeròbica Aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Espanya per parelles 2001 i posteriorment es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya per parelles 2003, sempre amb Marcial Carrillo Participà en competicions internacionals i aconseguí la quarta posició en la prova de parelles del Campionat del Món 2001

El terreny de joc està totalment tancat, les parets del fons de la pista fan entre 3 i 4 m d’alçada, i una xarxa metàllica cobreix la pista que pot ser de ciment, moqueta o gespa artificial La pilota, de goma i uns 6,50 cm de diàmetre, pot rebotar en qualsevol tancament de la pista La xarxa té 0,88 m d’alt a la part central i 0,92 cm en els seus extrems La pala utilitzada no pot superar els 45,5 cm de llargada i el seu cap presenta una sèrie de forats característics d’uns 10 mm de diàmetre La puntuació és com la del tennis, els partits es juguen al millor de tres sets i cada set…

Començà a practicar la gimnàstica al Gimnàs Claret GYC de Manresa El 1992 s’inicià en aeròbic i un any després participà en la seva primera competició internacional Fou professora de Jonathan Cañada, amb qui competí en les proves per parelles i amb qui aconseguí tots els seus títols Estigué en actiu en dues etapes, en les quals es proclamà campiona del món per parelles 1996 i guanyà les medalles de plata 2004 i de bronze 1997 mundials En la modalitat de trios, fou campiona del món 2002, formant equip amb Jonathan Cañada i Israel Carrasco Així mateix, aconseguí la…

Participà amb la selecció espanyola en tres Campionats del Món 2002, 2003, 2006, en què assolí dos subcampionats i un títol mundial El seu palmarès també inclou diversos campionats i subcampionats d’Europa, tant per parelles com per tripletes Ha jugat la Lliga de dards de punta d’acer amb els equips Pineta i Webcoffee Ángel Fou campió de Catalunya per parelles mixtes 2007, parelles masculines 2007, 2009 i per equips 2009, 2010, amb el Club de Dards Montcada

L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…