Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
escitosifonals
Botànica
Ordre de la classe de les feofícies, constituït per algues marines de tal·lus més o menys cilíndric i massís, amb creixement intercalar.
Les cèllules tenen un sol plast parietal Hi ha isogàmia i anisogàmia, i sovint també partenogènesi dels gàmetes
temporal
Anatomia animal
Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l’òrgan de l’oïda per les porcions petrosa i mastoide.
S'articula amb el parietal, l’occipital, l’esfenoide i el pòmul, i per sota, amb el maxillar inferior
atlantrop
Antropologia física
Grup d’homínids descobert el 1954 per C. Arambourg a Ternifine, prop de Monaskar (Algèria).
Les restes conservades, tres mandíbules, un parietal i moltes dents, anaven acompanyades d’una indústria lítica de peces bifacials Acheulià del Paleolític inferior
edogonials
Botànica
Ordre de clorofícies pluricel·lulars i filiformes.
Llurs cèllules són uninucleades, presenten un plast parietal perforat i amb molts pirenoides, i es divideixen intercalarment La reproducció sexual és per oogàmia Són pròpies d’aigua dolça
paquicefalosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis pertanyents al grup dels Marginocephalia que visqueren des del Juràssic fins al Cretaci superior a Europa, Amèrica del Nord i Àsia.
Es tracta de bípedes herbívors caracteritzats per un increment del gruix dels ossos de la part superior i posterior del crani frontal, parietal, escatós, que en algunes espècies formava una estructura en forma de cúpula
cova Negra
Cova
Cova del terme de Xàtiva (Costera), a l’estret de les Aigües de Bellús, en el meandre més ampli que forma el riu d’Albaida.
Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani parietal d’home de Neandertal El paratge que envolta la cova fou declarat paratge natural municipal l’any 2006
Luigi Rolando
Anatomista italià.
Descriví per primera vegada la cissura del cervell que porta el seu nom, situada entre el lòbul frontal i el parietal, com també el tuber cinereum i altres detalls anatòmics del sistema nerviós Estudià els símptomes consecutius a l’ablació del cerebel i formulà una teoria sobre la funció d’aquest
Vladimir Aleksejevič Bec
Metge ucraïnès.
Fou professor d’anatomia a Kíev 1868-89 És autor de treballs bàsics sobre l’estructura de les capes corticals del cervell, amb la descripció d’un tipus de cèllules piramidals cèllules de Bec , 1874, i de l’activitat sensorial del còrtex postrolàndic del lòbul parietal Entre els seus treballs cal esmentar Morfologija osteogeneza Kíev, 1887
placentació
Botànica
Disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l’ovari i en els carpels.
Segons la posició dels primordis seminals en l’ovari, hi ha una placentació central o axial si són situats a l’eix, i una placentació parietal , si es troben a les parets ovàriques Quant a al posició dels primordis seminals en el carpel, hom distingeix una placentació marginal , si són inserits en el marge del carpel, i una placentació laminar , quan són situats en la làmina carpellar
La cavitat abdominal. El peritoneu
Anatomia humana
És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El peritoneu és…