És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen. La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives; la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals; els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats. Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu.
El peritoneu és una membrana serosa que bàsicament es compon de teixit conjuntiu, formada al seu torn per dues capes: el peritoneu parietal i el peritoneu visceral. El peritoneu parietal cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen i deixa per darrere alguns òrgans o sectors d’òrgans, com ara una part del pàncrees, part del duodè o els ronyons. El peritoneu visceral, o en el seu defecte d’altres estructures laminars que se’n desprenen, cobreix la superfície externa de la majoria d’òrgans intraabdominals. La funció principal del peritoneu és d’aportar suport i protecció a les vísceres abdominals.
L’espai comprès entre ambdues capes del peritoneu, anomenat espai o cavitat peritoneal acull un líquid format per aigua, cèl·lules despreses i minerals, que s’anomena líquid peritoneal i que constantment és secretat i reabsorbit pel peritoneu.
La capacitat d’absorció de líquids per part del peritoneu és molt manifesta. La funció del líquid peritoneal és d’evitar els fregaments entre ambdues capes del peritoneu i, indirectament, entre els òrgans intraabdominals i la paret abdominal