Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
senet
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les mimosàcies, de fulles alternes paripinnades, de flors grogues en raïms axil·lars i de llegums amples i papiracis.
Comprèn unes 400 espècies, algunes de les quals forneixen la droga del mateix nom, tals com el senet d’Alexandria Cacutifolia i el senet de l’Índia Cangustifolia , conreats sobretot a l’Índia
llentia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades terminades en circell, de flors blanques o violàcies, de fruits en llegum i de llavors lenticulars comestibles.
Originària del SW d’Àsia, és conreada des de temps molt antic
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània
veçota
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, generalment enfiladisses i capreolades, de fulles paripinnades, de flors en raïm o solitàries, i de fruits en llegum oblong i comprimit.
caragana
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades de raquis sovint acabat en espina, estípules molt sovint transformades en espines, i flors generalment grogues.
Originàries de la zona estepicodesèrtica que va de la Rússia meridional a la Xina, són conreades com a plantes ornamentals, per a fer tanques L’espècie més coneguda és C arborescens, de Sibèria i la Manxúria, d’uns 6 m d’alçada Hom l’anomena també acàcia de Rússia
moreu
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm, de fulles paripinnades, les superiors capreolades, de flors purpúries en petits raïms axil·lars i de fruits en llegum, negrosos a la maturitat.
Creix en boscs i herbassars de l’Europa meridional
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors grogues sovint tacades de porpra i de llegums d’un color bru groguenc o negrós.
Es fa a quasi tot Europa
arvellola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades, amb circell, i flors solitàries de color purpuri, que viu a les pastures seques de l’alta muntanya, als Pirineus, a Penyagolosa, etc, sobretot en terreny calcari.
queixals de vella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, pelosa, de fulles oposades i paripinnades, de flors grogues, solitàries i axil·lars, i de fruits de contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos.
Creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans, etc
llentiscle
Llentiscle
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies, d’1 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis, primerament vermells i després negres.
És molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscs, màquies, garrigues i matolls