Resultats de la cerca

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs

Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu

La llegenda la presenta com una penitent que salvà la ciutat durant la incursió dels huns del 451 Passa com a fundadora de l’abadia de Saint-Denis, i el seu nom resta vinculat a una altra fundació parisenca, Sainte-Geneviève, en un altre temps de canonges regulars La seva festa se celebra el 3 de gener

Les seves fotografies se centren en temes monumentals i humans de la vida parisenca, essent una veritable crònica gràfica de la ciutat cap als primers anys del s XX Aquest material fou sovint utilitzat com a font per artistes plàstics, especialment els superrealistes A la seva mort els arxius foren adquirits per la fotògrafa americana Berenice Abbott

Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París

Neix a menys de 300 m d’altitud, als altiplans gredosos de Perche, a l’oest de la conca parisenca Es dirigeix vers l’est, fins a Chartres, principal ciutat per on passa, i allí canvia la direcció cap al nord la seva vall assenyala la divisòria dels altiplans gredosos i calcaris de la conca Desguassa al Sena a tocar de Pont de l’Arche, a prop de Rouen

És característic de les regions d’estructura concordant horitzontal i es forma per erosió i desgast dels materials més tendres de les capes anteriors Cal no confondre'l, però, amb un peneplà com a exemple de plataforma estructural hom pot esmentar els páramos de la Meseta central península Ibèrica, els de la conca parisenca plateaux de Beauce, Brie, Valois i un dels més espectaculars, l’altiplà del Colorado EUA