Resultats de la cerca

Es parteix fàcilment en plaques Pot tenir fenocristalls formats per feldespats alcalins i feldespatoides, amb amfíbols i piroxens

Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre riu de Montsant de la del Francolí

La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones La urbanització és anàrquica, i la població, d’origen immigrant en un 80%

L’avantatge de la paginació envers altres mètodes, com per exemple la segmentació, és la seva facilitat de gestió, però té l’inconvenient que les pàgines no reflecteixen l’estructura lògica de les dades de l’usuari, la qual cosa pot generar més fallades de pàgina de les necessàries o bé sobredimensionar l’ús de la memòria interna És per això que sovint s’empren mètodes de paginació mixta, com la segmentació paginada, que consisteix a partir la memòria en segments, que posteriorment seran dividits en pàgines

Es diferencia de la confecció pròpiament dita pel fet que solen ésser sèries no gaire llargues, es parteix sempre d’un disseny previ i la realització sol ésser més acurada

És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc

De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver , d’on parteix la séquia del Sió L’església parroquial és dedicada a santa Maria

L’estudi de les algues marines macroscòpiques arrenca de l’obra del francès Jean Lamouroux i, sobretot, de la del suec KA Agardh Species algarum , 1823-28 Entre altres capdavanters, cal citar C Montagne algues exòtiques, HCh Lyngbye i K von Wägeli L’aclariment de la reproducció de les algues fou obra de G Thuret i E Bornet, completada per P Dangeard i H Kylin L’estudi del plàncton marí parteix de l’obra de ChG Ehrenberg, i continua en la de G Karsten, V Hensen, etc L’estudi de les algues d’aigua dolça parteix de l’obra de JPE Vaucher i de JB Bory de Saint-Vincent, i…

Sosté la primacia de la investigació del conèixer sobre la de l’ésser, parteix d’una inicial confiança en la raó humana i adopta una posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme

Sovint parteix de premisses vàlides, o bé que hom jutja vàlides, per a desembocar en una conclusió inadmissible però que sembla conforme a les regles formals del raonament i que hom no sap com refusar