Resultats de la cerca
Es mostren 3761 resultats
singular
Lògica
Dit del judici o la proposició en què el subjecte es refereix a un sol objecte (aquest S és P).
Ramon Llàtzer de Dou publica les Instituciones del derecho público general de España con noticia particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado
Ramon Llàtzer de Dou, jurista i canceller de la Universitat de Cervera, publica les Instituciones del derecho público general de España con noticia particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado
Josep Mongrell i Torrent
Escena de platja, obra de Josep Mongrell (col·lecció particular)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera Conreà el gènere historicoanecdòtic Mosqueters jugant a escacs i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98 Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura Es retirà a Cullera el 1906, on cristallitzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però generalment amb un grau…
garatge
Vista exterior d’un garatge particular adossat a la casa
Daniel Krylov | Dreamstime.com
terreny
Dret
Espai de terra destinat a un ús particular.
Hom en diu terreny obert quan no és tancat ni fitat El terreny tancat és el que és envoltat per una estacada, una tanca o qualsevol altre element que impedeixi d’entrar-hi, dret que la llei dóna al propietari d’un terreny, però l’obliga a respectar les servituds que graven el terreny L’entrada en terreny tancat és castigada pel dret penal, com també és considerat delicte la modificació de les estaques o tanques d’un terreny tancat El terreny fitat és el que d’una manera palesa mostra la prohibició d’entrar-hi sense permís de l’amo Les lleis de caça consideren vedats els terrenys o les…
arbre genealògic de les llengües
Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
fonologia
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües.
Per a les escoles estructuralistes, i en primer lloc la del Cercle Lingüístic de Praga 1920-38, hom parteix de la noció de fonema, del qual són analitzats els trets distintius que permeten de copsar l’estructura fonològica de cada llengua Tot just determinada la capacitat funcional dels fonemes, a través del criteri de commutacions, en són establertes les propietats combinatòries per a formar unitats més complexes, com ara la síllaba, el mot, el sintagma i l’expressió o, en termes fonètics, l’emissió fònica normal limitada per dues pauses Així, al nivell de seqüències que ultrapassen la…
Arxiu Històric Municipal de Ciutadella
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’arxiu de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella i té continuació en l’Arxiu Municipal de Ciutadella, hereu d’aquella institució.
Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com passa també amb la resta d…