Resultats de la cerca
Es mostren 736 resultats
Moncofa
El passeig marítim de Moncofa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la costa, a la vall baixa del Belcaire, que a la seva desembocadura havia format aiguamolls avui dessecats.
La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa…
Manises
Passeig de Blasco Ibáñez de Manises
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta del Túria (límit septentrional del terme) i accidentat al sector occidental pels primers turons (100 m alt.) que dominen la plana al·luvial del Túria.
L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…
Piles de Mar
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera.
El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…
Salou
El passeig i el monument de Jaume I, un dels espais urbans més significatius de Salou. Del port, en sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca, l’any 1229
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, centrat per la platja de Salou, segregat el 1989 del terme de Vila-seca.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…
les Palmeres

Aspecte del passeig d'Antines, les Palmeres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Caseria
Caseria del municipi de Sueca (Ribera Baixa), situat a la costa (platja de les Palmeres), al N del Mareny de les Barraquetes.
Vallcarca
Barri
Barri de Barcelona, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.
El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb el barri…
Callosa de Segura
El passeig de Callosa de Segura amb l’església al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant occidental de la serra deCallosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la…
rambla
Urbanisme
Camí o carrer destinat a passeig.
Originàriament eren antics llits de rius o de torrents, però modernament, sovint per influència de la rambla de Barcelona es designa amb aquest nom passeigs que, fins i tot, són parallels a la costa
cotxe
Transports
Carruatge de dues o quatre rodes destinat, preferentment, al transport de passatgers.
Consta d’una caixa suspesa de l’estructura del vehicle amb cadenes o corretges o muntada damunt ballestes Segons l’ús a què són destinats, que en determina la configuració, hom els pot classificar en cotxes de gran luxe carrossa, cotxes lleugers de passeig , cotxes de línia o de carrera, cotxes de transport urbà , cotxes de morts , cotxes de lloguer o de plaça o de punt , etc Els principals cotxes de dues rodes són el cab , el cabriolé , la calessa , la mallorquina , la tartana , el tílburi i el xarret , els quals són generalment de passeig i tenen dos seients,…