Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
pare de l’Església
Sant Jeroni escrivint, dibuix que realitzà Antonio Pereda (1608-1678) de sant Jeroni, pare de l`'Església
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels escriptors de l’Església que excel·leixen per l’ortodòxia de la seva doctrina, per la santedat de vida, per l’aprovació de l’Església i per l’antiguitat.
Aquesta darrera característica fou interpretada diversament D’ençà del segle XVIII hom conclou l’època patrística amb Isidor de Sevilla, per a l’Occident, i amb Joan Damascè, per a l’Orient patrologia Els que gaudeixen de més autoritat són anomenats doctors El terme sovint inclou els pares apostòlics i els apologistes dels tres primers segles
Vicent Ferrer
Cristianisme
Religiós dominicà.
Fou prior del convent de San Esteban de Salamanca, i durant divuit anys fou professor d’estudis tomistes al Collegi de Minerva de Roma Era un bon hebraista i escripturista escriví importants obres sobre patrística i comentaris a la teologia de Tomàs d’Aquino Tractatus theologicus Salamanca 1675-1690 i Tractatus de vertutibus theologicis Roma 1669
Eutimi Zigabenos
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Monjo prop de Constantinoble, rebé de l’emperador Aleix I Comnè l’encàrrec de polemitzar contra el bogomilisme , que havia penetrat a l’imperi Bizantí Escriví una important síntesi dogmàtica Panòplia dogmàtica de la fe ortodoxa , en 28 capítols, i també obres d’exegesi bíblica d’acord amb l’escola antioquena i sobre una base patrística, especialment de sant Joan Crisòstom
dons de l’Esperit Sant
Cristianisme
Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.
Hom n'admeté l’existència en l’època patrística A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat Hom distingeix generalment els dons del coneixement enteniment, saviesa, ciència i consell i els de la voluntat pietat, fortitud i temor de Déu
eclecticisme
Filosofia
Mètode filosòfic que consisteix a escollir, de diferents doctrines, les idees més acceptables amb vista a formar un cos doctrinal.
Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta
Romà
Literatura
Poeta líric, anomenat, per això ‘ο Μελωδός (‘el Melode’, o ‘el Cantor’).
D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist La seva festa se celebra l'1 d’octubre
Cornelis Jansen

Cornelis Jansen
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg neerlandès, conegut als Països Catalans amb el nom de Janseni.
Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius El 1611 es retirà a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l’estudi de la patrística, especialment de sant Agustí Havent tornat a Lovaina, hi obtingué el doctorat en teologia i hi ensenyà Sagrada Escriptura El 1628 començà a treballar en l’ Augustinus publicat el 1640, la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme El 1635 fou nomenat bisbe d’Ieper
Petavius
Cristianisme
Nom llatinitzat de Denys Petau, teòleg francès.
Estudià a la Sorbona professor i canonge a Bourges 1603, entrà a la companyia de Jesús 1605, i fou professor de retòrica a Reims, La Flèche, París 1611-21 i de teologia positiva al collegi de Clarmont 1621-44 Fundador de la cronologia científica amb l' Opus de doctrina temporum 1627, la seva Theologia dogmatica , en cinc volums 1644-50, tot i ésser incompleta, és a la base de la primera història dels dogmes, amb tractament científic, a partir tant de l’Escriptura com de la patrística Intervingué també en la polèmica jansenista
José Janini Cuesta
Historiografia catalana
Liturgista i metge.
Estudià medicina a les universitats de València i Madrid i es doctorà en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou professor al Seminari i a la Universitat de València Autor bastant controvertit en l’àmbit internacional per les seves obres sobre litúrgia patrística, antropologia i medicina, els seus treballs se centren principalment en l’estudi, la recopilació i l’inventari de còdexs i manuscrits litúrgics Destaquen Manuscritos latinos existentes en Poblet 1966, Manuscritos litúrgicos de la Biblioteca Nacional 1969, Catálogo de los manuscritos litúrgicos de la…
Bartomeu Forteza Pujol
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1962 i especialitzat en patrística, amplià estudis a Munic i obtingé la llicenciatura en filosofia també a la Gregoriana 1977 i a la Universitat de Barcelona 1978 Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes 1993 Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes publicació anual dels Archives de Philosophie Ha estat traductor de Hobbes, en especial dels escrits sobre la llibertat i la necessitat 1991, dels textos de la…