Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Jofre II En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu Al seu torn Dalmau V li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu 1227 Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d’Empúries, potser oncle seu, en l’expedició a Mallorca segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital

El 2002 s’establí a Catalunya, i és membre del Club d’Escacs Terrassa Aconseguí el títol de Gran Mestre el 2012 El mateix any es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya En el seu palmarès també hi figuren quatre Campionats de Catalunya de Ràpides 2004, 2006, 2008, 2010 i, entre d’altres tornejos, l’Open Internacional Ciutat de Tamarite 2005, l’Obert Internacional Memorial Casimir Casas 2008, l’Open Internacional Memorial Pepita Ferrer 2009, l’Obert Internacional Tres Peons 2010, l’Obert Internacional Tupinamba 2010, el Torneig Obert Aspe 2011 i el Campionat Provincial…

Succeí el seu pare Guillem III el 1296 Participà en la campanya de Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur Alfons III En la decisiva batalla de Lucocisterna 1324, davant la ciutat de Càller, on 500 cavallers i 2 000 infants catalans venceren 1 200 genets i 2 000 ballesters amb altres tants peons de l’exèrcit de Pisa, Guillem d’Anglesola comandà l’avantguarda catalana, gràcies al coratge de la qual la victòria fou completa Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur

El 1278 era batlle de Peníscola, i en 1308-09 jutge de la cúria reial Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314 En 1311-12 assistí al concili de Viena del Delfinat com a ambaixador reial amb Pere Boïl i d’Aragó per demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, aleshores suprimit El 1316 Jaume II l’envià prop del papa a Roma, on actuà amb Vidal de Vilanova Conseller de l’infant Alfons, l’acompanyà a Sardenya amb 200 ballesters, 500 peons i 500 remers en l’expedició contra els pisans 1323 Envià al rei una interessant informació de…

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’…

Els gautxos aparegueren en temps de la colonització espanyola Bons genets, feien vida nòmada i es llogaven com a peons de ramaders Llur vida, desordenada i de poca qualificació social, feu el mot gautxo sinònim de rodamon En esclatar el moviment emancipador, els gautxos s’ajuntaren als exèrcits que lluitaven per la independència, i la imatge pejorativa que hom en tenia fou substituïda per una altra de més positiva Aconseguida la independència, els gautxos s’installaren a les propietats i es convertiren en ramaders sedentaris, hàbils en totes les arts de la ramaderia i amb un tipus de vida…

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort…

Reconeguda als Usatges 1150, als Furs de València 1251 i al Recognoverunt proceres 1283, és reglamentada en el tractat Libellus de batalla facienda ~1255 Podia ésser celebrada quan no hi havia altra prova, i només en els casos de bausia, ruptura de treva o traïció L’acusador havia de reptar l’acusat davant la cort amb més de tres dies d’anticipació i ambdós havien de donar fermança 400 morabatins si eren cavallers, i 200 si eren peons El camp de batalla havia d’ésser cairat, i els contrincants havien de lluitar en paritat de condicions, tant d’honor com d’armes, altura i vigor…

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra en el repartiment de l’illa El 1233 fou designat per arquebisbe de Tarragona, però no acceptà el càrrec i en fou administrador apostòlic fins el 1238 El 1235, amb l’…

Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L’endemà s’…