Resultats de la cerca

Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val

Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244 Seguint l’exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant Ramon de Penyafort es féu dominicà Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor 1255, però es resistí a acceptar Consta la seva actuació episcopal pel maig del 1256, i morí quatre mesos després Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte

Es traslladà, molt jove, a Grècia Nomenat veguer, capità i castellà d’Atenes ja abans del 1371, Frederic III li féu concessió vitalícia dels càrrecs 1372 Els catalans de Tebes protestaren allegant que els estatuts de la Companyia preveien la durada dels càrrecs per tres anys, i Galceran fou destituït 1374 Però el 1377 ja tornava a exercir-los, amb Romeu de Bellarbre com a associat per als afers militars quedant per a ell els civils i administratius Per acord amb el vicari Lluís Frederic d’Aragó, féu que Atenes obtingués una certa independència de Tebes i Livàdia Anà a ajudar els assetjats de…

Pertanyia al bisbat de Lleida fins el 1956 La seva església parroquial és romànica s XIII, amb una notable portada

S’inicià al Santo Domingo d’Oviedo, d’on passà a l’Igualada Hoquei Club 1989-94, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues Supercopes d’Europa 1993, 1994, dues Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Després jugà amb el Reus Deportiu 1994-97 i el Club Patí Flix 1997-2000, on penjà els patins Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa júnior, subcampió olímpic a Barcelona 1992 i guanyà una Copa de les Nacions Fou coordinador dels equips de base de l’Igualada HC durant vuit anys, en què també ocupà el càrrec d’…

S’inicià al Centre Atlètic Laietània i també competí algunes temporades en l’Agrupació Atlètica Catalunya 2003-07 En categoria juvenil, júnior i promesa ha assolit tots els títols possibles de javelina, tant en l’àmbit català com estatal, i ha estat convocat en diversos torneigs internacionals, amb la selecció catalana i amb l’espanyola Fou nomenat millor atleta català promesa 2002 En categoria absoluta guanyà el títol català de javelina quatre vegades 2001-04 i cinc més en els campionats de llançaments d’hivern 2000-04

Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols