La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita. L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna. No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona. De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta” amb una llàntia que hi cremés constantment els dies de la quaresma. Es desprèn d’aquest document que l’església de Peralta fou de nova edificació, malgrat que el rodal estava poblat de mesquites, i que va ser erigida per iniciativa senyorial, amb el suport dels canonges solsonins, els quals donaren suport a la nova fundació. D’acord amb això, la titularitat de Peralta no plantejà cap mena de problema jurisdiccional, el papa Urbà II (1097) reconegué ben aviat els drets de la canònica de Solsona sobre aquesta església, i el papa Eugeni III (1151) i els seus successors així ho confirmaren. Amb tot, l’inventari canonical del final del segle XIII hi consigna només el dret d’alberga.
En la relació de la col·lecta de la dècima papal per a Terra Santa, l’església de Peralta, dins el deganat d’Urgell, fou taxada en 37 sous el 1279, mentre que el capellà de Peralta aportà 11 sous el 1280. Posteriorment, segons la dècima del bisbat d’Urgell recaptada el 1391, el capellà de Peralta hi contribuí amb 26 sous i un beneficiat amb 11 sous. L’església de Peralta restà vinculada al bisbat d’Urgell fins fa pocs anys.