Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals al seu país natal i els amplià a la capital francesa amb André Bloch i Henri Dallier Visqué a París i a Madrid durant alguns anys fins que el 1940, després d’una curta estada a Nova York, tornà a Lima La seva trajectòria compositiva inclou des d’obres romàntiques, escrites durant la joventut, fins a peces dodecatòniques -en la línia d’Arnold Schönberg, a qui admirava molt-, tot passant per l’impressionisme En la seva producció destaquen el ballet Las Llamas 1936, Leyenda Inca , per a veu i vuit instruments, un concert per a piano i orquestra, Danza peruana i la…

Estudià a Lima, on fou deixeble de R Holzmann i A Sas Més tard amplià la seva formació a la Universitat de Xile amb F Focke i D Santa Cruz Les seves primeres obres mostren una influència provinent de les avantguardes europees, visible, per exemple, en Sinfonía en tres movimientos 1960 A partir dels anys setanta, cercà inspiració en el folklore del seu país natal Així, en obres com Pequeña suite peruana 1979, per a piano, o Danzas populares andinas 1980, per a violí i piano, usà elements melòdics i rítmics de la música popular peruana A la meitat dels anys vuitanta el seu llenguatge tornà a…

Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de Lima Iturriaga barrejà en…

Estudiant de lletres a Trujillo, participà en política com a membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana, per la qual cosa fou empresonat pel dictador Óscar Benavides i bandejat 1934 a Xile, on es dedicà a la literatura i publicà les novelles La serpiente de oro 1935, Los perros hambrientos 1939 i El mundo es ancho y ajeno 1941, aquesta darrera als EUA, on residí durant la Segona Guerra Mundial Del 1949 al 1953 ensenyà literatura a la Universitat de Puerto Rico, i el 1959 foren recollides a Madrid les seves Novelas completas La seva obra, que cal situar dins el corrent indigenista i…

Introduí el superrealisme a la poesia del seu país amb Hollywood 1931, Difícil trabajo 1935 i Descubrimiento del alba 1937 També és autor d’assaigs literaris César Vallejo o la teoría poética 1963 i Eguren el Oscuro 1979 El 1979 rebé el premi Nacional d’assaig i el 1986 el premi Nacional de Literatura Des del 1958 visqué a Montevideo com a agregat cultural de l’ambaixada del Perú

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou nomenat representant…

La temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Ha publicat, entre d’altres Huerto cerrado 1968, Un mundo para Julius 1970, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985, Reo de nocturnidad Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, El huerto de mi amada premi Planeta 2002 i dos volums de memòries Permiso para vivir Antimemorias I 1993 i Permiso para sentir Antimemorias II 2005

Estudià lletres a Lima La seva poesia ha estat aplegada en el volum El pie sobre el cuello 1967 Amb un llenguatge clàssic i irònic fa destacar les frustracions de l’home obligat, per a subsistir econòmicament, a renunciar a les preocupacions intellectuals

Fundador del partit Frente Democrático Nacional 1942 i del Partido de Acción Popular 1956 Elegit president 1963, formà un govern de coalició amb la democràcia cristiana i amb un programa molt moderat Hagué d’enfrontar-se a un període de fortes tensions socials, especialment amb l’aparició de guerrilles i aixecaments camperols El 1968 fou derrocat pel cop militar del general Velasco Alvarado i marxà a l’exili fins el 1976 Establerta de nou la democràcia, fou elegit president, però el seu mandat 1980-85 es veié erosionat per la crisi econòmica i el desenvolupament de la guerrilla maoista…

Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas