Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts o lires de jou Consisteix en una caixa de ressonància amb dos braços units per la part superior amb un travesser Les cordes parteixen del frontal de la caixa, passen per un pont i es lliguen al travesser Es tracta d’un terme que sovint ha donat lloc a confusions per culpa del significat de la paraula llatina lyra , utilitzada fins al segle XVI per a anomenar els cordòfons en general La primera documentació relativa a la lira és de l’any 2800 aC i es troba en peces d’art sumèries que mostren lires d’onze cordes…

Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus arpa oberta El nom de sambýke era utilitzat en l’antiga Grècia per a designar les arpes angulars, si bé no es coneix exactament com era l’instrument concret al qual es referia Instruments semblants apareixen representats iconogràficament en l’antiga cultura de Mesopotàmia També hi ha algunes citacions bíbliques que hi fan referència, juntament amb altres instruments, en el Llibre de Daniel versets 5, 7, 10 i 15

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d’instruments…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per mitja closca de nou escapçada per un dels extrems, i un fil de llana, fort i resistent, lligat a la part central amb diverses voltes Aquest fil, cargolat per fer pressió, sosté una petita pala llarga de fusta o de canya que, en ser pinçada per l’extrem obert de la closca, produeix un so intermitent que imita el grill Si bé és més conegut com a entreteniment i joguina infantil, sembla que antigament també havia estat utilitzat com a reclam de caça Els diversos noms que es donen a aquest petit sonador són…

Ornament característic dels instruments de teclat i de corda pinçada -especialment de l’arpa, d’on deriva el seu nom-, s’indica generalment amb una línia ondulada vertical a l’esquerra de l’acord, on, a més, s’explicita el sentit ascendent o descendent La velocitat d’execució varia segons el tempo i el caràcter del passatge Normalment s’ha de fer coincidir la primera nota de l’ornament amb el moment en què comença l’acord En els instruments de corda, a més, s’anomena arpegiat la manera de tocar un acord fent rebotar l’arc passant d’una corda a l’altra a cada rebot

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa, sovint d’escorça, que…