Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Gerrit Thomas Rietveld
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador holandès.
El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a…
concerto grosso
Música
Tipus de concert1 desenvolupat al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII on s’alternen un petit grup d’instruments (concertino) i un altre de més gran (tutti o ripieno).
El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples
aliança
Antropologia
Terme que s’aplica generalment al matrimoni dins el marc teòric conegut com a teoria de l’aliança.
Associada als treballs de Claude Lévi-Strauss, aquesta teoria postula que el matrimoni és l’element central de les relacions de parentiu i que s’ha d’entendre com una relació d’intercanvi Segons aquest plantejament, la prohibició de l’incest seria una regla de comportament eminentment social, i no biològica o psicològica com se solia adduir La prohibició de l’incest obliga els individus a sortir dels seus nuclis de parentiu i a prendre en matrimoni individus d’altres unitats socials Hom distingeix entre els sistemes d’aliança matrimonial elementals , que permeten el matrimoni…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que tracta de la possibilitat, els fonaments, la natura, el valor i els límits del coneixement.
Bé que el coneixement ha estat objecte d’estudi filosòfic ja des de temps antic, aquest estudi restava sempre subordinat al que hom anomena qüestions ontològiques El problema del coneixement esdevé central en la reflexió filosòfica a partir de la modernitat amb el plantejament de les qüestions del mètode, però només a partir de Kant assoleix la gnoseologia —coneguda també amb els noms de crítica, teoria del coneixement i epistemologia — l’estatut de veritable disciplina filosòfica La gnoseologia és difícilment separable de l’ontologia i àdhuc de la lògica, bé que cadascuna d’…
idealisme
Filosofia
Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència.
Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren,…
Alfred Russel Wallace

Alfred Russell Wallace
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa,…
Michel de Ghelderode
Teatre
Dramaturg i narrador belga en llengua francesa.
Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936…
votació de confiança
Política
Resolució que segueix, en els debats parlamentaris, el plantejament d’una qüestió de confiança o d’una moció de censura.
La qüestió de confiança pot ésser presentada pel mateix govern, sobre un aspecte concret o sobre la totalitat de la seva política, i els diputats decideixen amb llur vot si el govern ha de continuar — vot de confiança — o ha de dimitir —vot negatiu—
multiplicitat
Filosofia
Concepte contraposat a unitat i amb el qual s’expressa una realitat plural, canviant i de posició relativa.
Es pot dir que la relació entre l’u i el múltiple és un dels problemes capitals de la filosofia El plantejament del problema és el següent com admetre que la realitat es presenta com a multiplicitat i participa, a la vegada, de la unitat Plató és el filòsof que més tractà del problema de la compatibilitat de la multiplicitat amb la unitat la multiplicitat correspon al sensible, i la unitat a l’intelligible, el món de les idees La relació entre el món sensible, o multiplicitat, i l’u, o món de les idees, és explicada per Plató mitjançant la jerarquia de les idees Aquest problema…
Museu de l’Aigua de Salt

Sala del Museu de l'Aigua de Salt
© Museu de l'Aigua de Salt
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la cultura de l’aigua i a la importància de l’aigua en la història local de Salt (Gironès).
Inaugurat l’any 1983 al Mas Llorens, un edifici del nucli antic de la població, tancà portes el 2006 perquè les seves installacions havien quedat obsoletes Fou reobert el 2011 en un nou emplaçament, la nau Kropotkin de la Factoria Cultural Coma Cros En el nou plantejament museogràfic predomina la imatge i els recursos visuals, amb un discurs expositiu que s’inicia amb una reflexió sobre l’aigua i els seus usos en el món Hi ha també una àrea dedicada a la vida i l’univers, i una altra al desenvolupament econòmic i social del territori vinculat al riu Ter i la sèquia Monar També s’…