Resultats de la cerca

El seu cognom, Vlacič , fou llatinitzat en la forma Flacius Franciscà a Venècia, s’adherí al luteranisme 1539 i es destacà com a professor de Wittenberg Home polèmic i fidel a l’ortodòxia luterana, s’enfrontà amb Melanchthon i atacà durament els catòlics Dirigí les Centúries de Magdeburg

Desenes de milers de manifestants protesten a les principals ciutats de França contra la reforma laboral, protestes que degeneren en enfrontaments Vint-i-quatre policies resulten ferits i es practiquen un centenar de detencions L’aspecte més polèmic del projecte de llei preveu facilitar l’acomiadament amb l’objectiu de reduir l’atur

El 1677 publicà a Madrid La perla de Cataluña, historia de nuestra Señora de Monserrate , que té un clar to polèmic i justificatiu de la repressió de la revolta catalana hi estudia també les cases benedictines influïdes per Montserrat i dóna un catàleg d’escriptors benedictins i de priors de la congregació de San Benito de Valladolid

Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic

Autor de nombroses novelles La morsa , 1918 La mia esistenza d’acquario , 1919 Le donne senza amore , 1920 i comèdies Marionette, che passione , 1918 La bella addormentata , 1919 Tre vestiti che ballano , 1927 El seu teatre té un considerable significat polèmic i històric i constitueix, juntament amb el de Pirandello, la negació i la dissolució del teatre verista i burgès del s XIX

Format a Berlín, Weimar, París i Barbizon Més preocupat pel tema que per la forma, adquirí relleu amb el polèmic Jesús entre els doctors 1878 Seguint la tradició realista de Menzel, introduí en l’art alemany característiques impressionistes, potser a través de l’obra de Hals, que estudià en freqüents estades a Holanda Manet i Degas, més tard, l’influïren decisivament Morí marginat pel nazisme

Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts

Convertit al catolicisme, les seves obres estimularen el catolicisme literari francès del principi de segle Contribuí a la conversió de Jacques i Raïssa Maritain Apocalíptic, polèmic i moralista, cal destacar els seus llibres Le désespéré 1889, Le salut par les juifs 1892, Le sang du pauvre 1897, La femme pauvre 1897, Jeanne d’Arc et l’Allemagne 1915, els vuit volums del Journal 1898-1917 i el seu extens epistolari

Estudià els esdeveniments polítics contemporanis, especialment les relacions francoalemanyes Insistí especialment en la importància del paper de les classes mitjanes en l’equilibri i el desenvolupament polític i social de França Entre els seus treballs històrics, de caràcter polèmic i considerats tendenciosos, cal esmentar Histoire de France 1924, Napoléon 1931, La Troisième République 1870-1935, Histoire de deux peuples 1916-33, Les Dictateurs 1935 i Conséquences politiques de la paix 1920

De jove viatjà per tot Europa, i en recollí les impressions a Lettere familiari ai suoi tre fratelli 1762-63 Installat a Venècia, publicà, amb el pseudònim d' Aristarco Scannabue, la revista “La Frusta Letteraria” 1763-65, però, prohibida pel seu to polèmic, la continuà a Ancona 1765 Decebut del seu país, tornà definitivament a Anglaterra 1766 La seva obra més important és, potser, Discours sur Shakespeare et sur monsieur de Voltaire 1777