Resultats de la cerca

Mestre de capella de la catedral de Barcelona a la segona meitat del s XVII És autor de nombroses obres religioses, una missa a 13 veus amb instruments, una Salve Regina , a 8 veus, Et incarnatus est , a 6 veus, un Magnificat , a 8 veus, i altres obres polifòniques

Format a l’escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo 1630 Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà

Organista al servei de Carles IX i Enric III Perfeccionà la forma de la cançó francesa el seu estil homòfon s’allunyà de l’escriptura contrapuntística dels músics francoflamencs Autor de cançons i motets Escriví música descriptiva La prise du Havre, La Guerre de Calais i fantasies polifòniques per a orgue o espineta

Destinat a les missions de la Nova Espanya, es formà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a la capital del virregnat El 1790 anà a les missions de l’Alta Califòrnia Fou nomenat president de les missions de Califòrnia fins el 1812 Excellí pel seu talent musical, compongué diverses peces polifòniques, força cantades pels neòfits També decorà una església de la missió de Santa Bàrbara i se li atribueix un tauló d’oració de la missió de San Juan Bautista

Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata

Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de  Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical…