Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
cutina
Botànica
Substància cèria que hom troba a les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes (amb excepció dels pètals).
La cutina es forma amb intervenció d’oxidases per polimerització d’àcids grassos
sulfur d’estany (II)
Química
Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa), insoluble en aigua i en solucions alcalines i soluble en els àcids clorhídric i sulfúric concentrats.
Hom l’empra com a catalitzador de reaccions de polimerització i per a bronzejar objectes de guix
làtex
Química
Nom genèric de les emulsions aquoses d’algunes substàncies macromoleculars sintètiques.
Aquests làtexs, obtinguts per polimerització “en emulsió”, són utilitzats en les indústries del tèxtil, de les pintures, del paper, etc
acenaftilè
Química
Hidrocarbur aromàtic triàclic.
Es fon a 92-93°C i s’obté deshidrogenant l’acenaftè Sol o en mescla amb altres monòmers vinílics, és susceptible de polimerització
vinil
Química
Radical derivat de l’etè per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen, de fórmula H2C=CH-.
La presència del radical vinil en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització acetat de vinil, clorur de vinil, acrilonitril, estirè
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
bases de Schiff
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de les imina N-substituïdes, anil, que hom obté per condensació d’un aldehid o cetona amb una amina primària, de fórmula general .
Les bases de Schiff més ben conegudes són les derivades d’amines aromàtiques les derivades d’amines alifàtiques presenten tendència a la polimerització Troben aplicació com a intermedis en síntesi orgànica
vinilidè
Química
Radical bivalent derivat de l’etè per pèrdua de tots dos àtoms d’hidrogen d’un dels seus àtoms de carboni, de fórmula
.
La presència del radical vinilidè en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè i en el difluorur de vinilidè
Hermann Staudinger
Química
Químic alemany.
Estudià els conjunts macromoleculars, la polimerització dels plàstics i altres sintètics, etc, i descobrí que moltes substàncies dels teixits vius, com el midó, les proteïnes o la cellulosa, són macromolècules El 1953 rebé el premi Nobel de química
clorur de metil
Química
Gas fàcilment liquidable que és obtingut per acció del clorur d’hidrogen sobre el metanol.
És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic