Resultats de la cerca

El 1981 tenia 3 519 h, amb unes 9 000 places turístiques 70 establiments hotelers i 699 apartaments distribuïts en 35 blocs L’església parroquial 1966, dedicada al Sant Crist imatge mutilada trobada a la platja de Torà el 1937, s’independitzà de la de Capdellà el 1967 En aquest indret Jaume I establí el seu campament abans de la batalla de Santa Ponça 1229 i també hi desembarcà Pere III el 1343

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó 1 026 m i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha de garriga Els conreus ocupen 3 144 ha 20% del terme, de les quals només 82 són de regadiu hortalisses Al…

Se subdivideix en dos grups al NW, el format per les illes de Ponça i Gavi, amb Palmarola i Zannone al SE, el constituït per les de Ventotene i Santo Stefano

El 1434, en passar per Mallorca, Joan II de Navarra el nomenà vicecanceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia fou empresonat pels genovesos després de la batalla de Ponça 1435 El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne

Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca

Senyor de Paternò, Spaccaforno i d’altres llocs, fou mestre racional del regne Nomenat virrei de Sicília l’any 1423, governà juntament amb l’infant Pere d’Aragó 1424-27 i després amb Juan de Moncayo i d’altres, fins el 1434 Acompanyà el rei Alfons IV a la batalla de Ponça, on fou pres amb dos fills seus 1435

Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven

Situada sobre una cala de l’est del golf de Gènova, té indústria pesquera i conreus d’oliveres El 1426 el duc de Milà, Felip Maria Visconti, cedí aquest port i el de Porto Venere a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, en compensació, renuncià a les seves aspiracions a l’illa de Còrsega Després de la derrota de Ponça, però, el rei català hagué de retornar aquestes bases marítimes 1435

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar