Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
possessiu | possessiva

Pronomspossessius
Gramàtica
Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió, és a dir, que els objectes que determina (en el cas de l’adjectiu) o representa (en el cas del pronom) pertanyen a algú o a alguna cosa o bé hi tenen qualsevol mena de relació.
En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes
comtat de Cervera
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1353.
Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona , concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan del 1353 al 1387 per l’infant Jaume, fill de Joan I, del gener del 1387 a l’agost del 1388 i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril del 1394
Enric Jacomy
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor, alumne de Saint-Cyr en 1908-11 i general des del 1941.
Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole
estar en escena
Teatre
Estar posseït, un actor, del seu paper, especialment mentre no parla.
principat de Salern
Geografia històrica
Territori italià que s’estenia fins a Tàrent, la part costanera de l’actual província de Salern i bona part de la plana campaniana.
Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini, comtes de Nola, i…
Teulís
L’església parroquial de Sant Joan de Teulís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, als contraforts orientals del massís del Canigó, a la zona de contacte amb els Aspres, estès entre el pic Redó (1 338 m alt), a llevant de la torre Avetera, i el torrent de Sant Marçal, afluent, per la dreta, del riu Ample, límit oriental del terme.
El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…
Castell de Canelles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Aquest castell devia ser situat dins de l’antic terme de Canelles de Segre, segurament en l’indret de l’actual llogaret El topònim Kannellas és documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell o “ kastrum de kanelles” no és esmentat, però, fins l’any 1044 El 1106 consta que Guillem Gauspert llegà en testament el castell de Canelles amb Fígols, que tenia per Guitard Isarn, a Umbert Segons la informació aportada per Pere de Tragó, el castell i el lloc de Canelles encara existia l’any 1519 dins el vescomtat de Castellbò al quarter d’Organyà i era posseït pels…
Castell de Sant Boi (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Malgrat el lloc de Sant Boi aparegui esmentat a partir del 905, no apareix l’esment del castell fins al 1276 Des del 962 era una propietat de la mitra vigatana per donació de la vescomtessa Riquilda de Narbona i la posterior permuta el 993 amb Sendred de Gurb que havia obtingut l’alou de Sant Boi del comte Borrell de Barcelona El 1291 el noble Berenguer de Cirera feu acte de vassallatge al bisbe de Vic per la castlania del terme del castell de Sant Boi, tal com l’havien posseït els seus antecessors La referència al castell de Sant Boi es perd a partir del segle XV, que apareix…
Castell de Castellnou de Porquerisses o d’Albarells (Veciana)
Art romànic
Castell termenat documentat des del 1065 i posseït pels vescomtes de Barcelona, que hi sumaven, a més, algunes propietats importants, com un molí En el tombant del segle XII Ramon Ginfred era el primer castlà, seguit de Ramon Tedbald, el qual llegarà els drets a l’esposa i filla, en el testament del 1113 De fet, a mitjan segle XII ambdues castlanies eren assumides, respectivament, pels Guàrdia i els Montserrat Els primers cediren els seus drets al monestir de Montserrat el 1227, mitjançant el testament de Guillem de Guàrdia, i els segons ho feren el 1229, en canvi de 600 sous…
ducat de Girona
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1351 i concedits al seu primogènit, l’infant Joan.
Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…