Resultats de la cerca
Es mostren 644 resultats
abús de potestat
Dret canònic
Vexació, per part d’un superior eclesiàstic, en contravenció dels cànons; ús il·lícit de jurisdicció.
sevícia
Dret penal
Duresa i crueltat excessives en el tracte amb alguna persona sobre la qual hom té potestat o autoritat.
És causa legítima de separació judicial i de suspensió de la pàtria potestat
agnació
Dret romà
Parentiu civil existent entre el pater familias
i totes les persones sotmeses a la seva pàtria potestat.
Encara que ordinàriament coincidia amb la filiació, també era agnat l’adoptat, ja que la seva essència era únicament el vincle civil de la submissió a la pàtria potestat
delegació
Dret canònic
Acte segons el qual la potestat de jurisdicció és atribuïda en tot o en part per l’ordinari a una persona distinta.
La persona delegada no pot ampliar el poder conferit, però sí subdelegar-lo La potestat delegada fineix pel transcurs del temps, per revocació o per renúncia
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
postat
Potestat, senyoria.
legislador | legisladora
Dret
Que és titular de la potestat legislativa.
Tradicionalment inherent al monarca, la tasca de legislar correspon, a partir de l’aparició de l’estat de dret i de la divisió de poders, a les assemblees parlamentàries
competència
Dret
En estats compostos en què hi ha nivells de govern, conjunt de matèries sobre les quals es poden realitzar polítiques públiques amb diverses funcions (legislar, executar o jutjar) sobre determinats àmbits de la realitat segons la distribució territorial del poder prevista en la Constitució.
En el sistema autonòmic espanyol previst en la Constitució del 1978, la distribució de matèries competencials entre l’estat i les comunitats autònomes es troba regulada en el Títol VIII i, principalment, en l’article 149 de la Constitució espanyola Una comunitat autònoma adquireix la capacitat de legislar o executar sobre una determinada matèria la funció jurisdiccional no es troba descentralitzada a l’Estat espanyol si la competència es troba assumida per l’Estatut d’Autonomia de la comunitat autònoma o bé si es troba prevista en una de les lleis estatals de modificació extraestatutària de…