Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Luigi Albertini
Periodisme
Política
Periodista i polític italià.
Entrà el 1896 a la redacció del Corriere della Sera , del qual fou director 1900-25 i que convertí en un dels més famosos diaris europeus Senador liberal 1914, s’oposà a la política de Giolitti i preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial Declarat antifeixista, escriví Vent'anni di politica italiana
Diego de Espinosa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou president del consell de Castella 1565, inquisidor general 1566, cap del consell d’estat i del consell privat Bisbe de Sigüenza 1566, fou nomenat cardenal el 1568 Aconsellà una política moderada als Països Baixos, en contra de l’opinió del duc d’Alba, però preconitzà la publicació d’un decret 1566-1567 que provocà la revolta dels moriscs 1568-1570
Joan Manuel Carsy
Periodisme
Periodista.
Oficial expulsat de l’exèrcit, fou redactor del diari barceloní “El Republicano”, des del qual, el 1842, a l’inici de la revolta contra Espartero, preconitzà que la milícia elegís una comissió revolucionària Elegida així la Junta Popular Directiva Provisional, en fou un dels membres més destacats Molt aviat els sectors més moderats destituïren la junta, i Carsy fou enviat a l’exili
Frente Institucional
Partit polític
Associació política fundada a l’agost de 1975 per membres de l’Hermandad Nacional del Maestrazgo i formada per antics combatents franquistes.
Es definí tradicionalista i preconitzà la continuïtat dels principis del Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS Dirigents Ramon Forcadell i Prats, Vicente Segrelles Chillida, Enrique Castellá Bertrán i Josep M Palau A l’octubre de 1976 es transformà en Partido Social Regionalista Unión Institucional Ha editat Maestrazgo , Revista Monárquica Maestrazgo i Comarca del Montsià Noticiero Ulldeconense
Pierre Charron
Filosofia
Filòsof i moralista francès.
Advocat i, després, sacerdot Fou amic i admirador de Montaigne La seva doctrina presenta una certa evolució, que va des de l’obra apologètica contra el calvinisme Trois vérités 1593 fins a l’obra filosòfica principal De la Sagesse 1601, on preconitza l’oposició a tot dogmatisme i a tot fanatisme Considera que la veritable saviesa, capaç de proporcionar la pau de l’esperit, es basa en l’escepticisme
Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Secció catalana de l’Oposición de Izquierdas al Partido Comunista de España, fou fundada el 1973 arran d’una escissió del PCE de caràcter prosoviètic.
A partir de 1976 el seu grup català prengué el nom d’Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya Com a alternativa al franquisme preconitzà un sistema democràtic basat en una aliança antioligàrquica i antimonopolista Reconegué el dret d’autodeterminació i defensà una estructura federal de l’Estat El 1977 esdevingué Partido Comunista de los Trabajadores Edità La Voz Comunista 1973-1977 i l’OPE al PSUC publicà Lluita Comunista
Calvin Coolidge
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes
Joseph-Marie Vien
Pintura
Pintor francès.
Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera
Antoni Raventós i Aviñó
Cirurgià.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892 Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Pi i Sunyer en el terreny experimental Al costat d’Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l’acurada tècnica operatòria preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia Exercí el seu mestratge a l’Hospital de la Santa Creu Collaborà en els Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
salafisme
Islamisme
Moviment modernista i renovador de l’islam sorgit a Egipte al final del segle XIX sota l’impuls de Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī i de Muḥammad "Abduh
.
Preconitzà la revaloració de l’Alcorà com a font de dret enfront de la rigidesa de les quatre escoles anomenades ortodoxes de l’islam, tot pretenent l’adequació del contingut del llibre sagrat a la vida moderna superació de la poligàmia, permissivitat d’efectuar imposicions bancàries amb interès, impuls dels estudis científics, etc El vertader aglutinador i principal difusor de la doctrina del salafisme fou Muḥammad Rašīd Ridà a través de la publicació de la revista Al-Manar del 1898 al 1935