Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
contracte d’eixermada
Dret
Dit del contracte de conreu pel qual el conreador assumeix com a obligació principal la de millorar la finca o posar-la en conreu netejant-la d’esbarzers, mates, etc.
És un tipus de parceria per a transformar i millorar el predi
Ans
Caseria
Caseria del municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya) situada a la dreta del riu d’Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guingueta d’Ix a Montlluís.
El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia el monestir d’Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà
franquesa
Història del dret
A l’edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts.
De contingut ambigu i indeterminat, afectava un ampli predi o heretat, més correntment un lloc o una comunitat veïnal, o dominis eclesiàstics o senyorials El seu fonament estava, bé en el manteniment de la condició originària de llibertat política i civil, bé en l’obtenció d’una carta de franquesa del senyor o sobirà
servitud d’aqüeducte
Dret civil
Dret de fer passar les aigües que pertanyen a una persona pels predis veïns fins a portar-les a un de propi.
La servitud d’aqüeducte per un interès privat pot ésser constituïda per conveni entre els interessats o per disposició de la llei la servitud d’aqüeducte és considerada contínua i aparent, bé que el pas de l’aigua no sigui constant o que el seu aprofitament depengui de les necessitats del predi dominant o d’un torn establert per dies o hores
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
dimissió de finca emfitèutica
Dret català
Facultat que hom reconeix a l’emfiteuta de poder tornar la finca al titular del domini directe; aquell esdevé, així, lliure de les prestacions emfitèutiques.
Actualment hom reconeix a tot emfiteuta que estigui al corrent de les seves obligacions la facultat de tornar la finca al senyor directe mitjançant l’abonament dels seus deterioraments i l’extinció de les càrregues i drets reals que hagués imposat sobre la finca, i sense dret a les millores Als s XIII-XV, a la Catalunya Vella, per a poder dimitir la finca sense consentiment del senyor calia que l’emfiteuta estigués al corrent en el pagament dels censos i de les prestacions, que restituís els títols i que atorgués escriptura de la dimissió, i era, a més, obligat a indemnitzar els danys soferts…
Castell Corb o de Quercorb (Arles)
No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi
Santa Maria del Camí

Capella de Santa Maria del Camí, a la Garriga
© Fototeca.cat
Monestir
Medicina
Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al segle X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al segle XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del segle XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del segle XII, encara que la planta és més antiga