Resultats de la cerca
Es mostren 427 resultats
massacre de Katyn
Soldats polonesos assassinats per l’exèrcit soviètic en l’anomenada massacre de Katyn
Història
Matança que les tropes soviètiques portaren a terme entre el 3 i el 19 d’abril de 1940 en un bosc prop dels pobles de Katin i Gnezdovo (uns 18 km a l’W de Smolensk, Rússia); uns 22.000 soldats polonesos hi foren assassinats.
Quan, arran del pacte germanosoviètic agost de 1939 l’exèrcit de l’ URSS envaí l’est de Polònia en iniciar-se la Segona Guerra Mundial , prop de 230000 polonesos foren internats en camps de presoners, i des de l’octubre interrogats i investigats per la NKVD D’aquesta investigació se n'apartaren els presoners presumptement pertanyents a l’elit polonesa, els quals foren executats a Katyn i en altres camps d’internament per ordre expressa de Stalin després que el comitè central hagués conclòs en una resolució secreta que els presoners de guerra polonesos…
Peter Benenson
Política
Activista humanitari anglès.
Net d’un banquer judeorús, rebé una educació privada confiada al poeta WH Auden Estudià història i dret a Eton i Oxford i aquests anys dugué a terme les primeres iniciatives humanitàries, relacionades amb la Guerra Civil Espanyola i la persecució dels jueus a l’Alemanya nazi En 1941-45 treballà per al govern britànic en el desxiframent de codis secrets alemanys Afiliat al Partit Laborista, des del 1946 exercí com a advocat El 1958 es convertí al catolicisme El contacte amb el tracte a presoners polítics per règims repressius entre altres a Espanya, Hongria, Sud-àfrica i Portugal…
batalla de Morella
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morella el 1084, en topar les forces del Cid (al servei d’al-Mu’tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Munḏir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires.
El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos
comboi
Militar
Conjunt de vehicles que transporten municions, queviures, armament, ferits, presoners, etc, convenientment escortats.
L’escorta o guàrdia encarregada de la seguretat del transport és distribuïda, sota el comandament d’un cap, entre l’avantguarda, la rereguarda, la protecció immediata situada tot al llarg del comboi i la força de reserva La gran longitud dels combois motoritzats en fa molt difícil la protecció
Victòria de Carles V contra la Lliga d’Esmacalda a Mühlberg
Victòria de Carles V contra la Lliga d’Esmacalda a Mühlberg Joan Frederic de Saxònia i Felip de Hesse són fets presoners
bestiari
Història
Als circs romans, home que combatia contra bèsties salvatges.
Els bestiaris eren presoners de guerra, condemnats per tribunals, o que ho feien per ofici Es distingien dels venatores perquè no duien cap protecció especial
batalla de Calaf
Història
Militar
Combat que s’escaigué el 28 de febrer de 1465, durant la guerra contra Joan II, a la vila de Calaf (Anoia), en el qual fou vençut l’exèrcit del rei-conestable Pere IV pel de Joan II, comandat pel comte de Prades.
Caigueren presoners, entre altres, Pere, cosí del conestable, els vescomtes de Rocabertí i de Roda, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló i Bernat Gilabert de Cruïlles
batalla naval de Nicòtera
Història
Militar
Combat marí ocorregut davant la població d’aquest nom, a Calàbria, entre l’estol de Carles I de Nàpols i una part de l’estol català, format per catorze galeres.
Malgrat la situació d’inferioritat d’aquestes, assoliren una victòria esclatant i capturaren diverses naus enemigues, amb un gran nombre de presoners, que Pere II de Catalunya-Aragó feu posar en llibertat
Tlacaelel
Història
President del consell dels asteques o primer magistrat, corresponent a una època en què aquest càrrec encara no havia esdevingut secundari per l’ascens dels ‘‘caps d’homes’’ (anomenats reis pels cronistes); al seu temps no existia encara l’estratificació nobiliària posterior.
Hom li atribueix el fet d’haver estat l’iniciador de la guerra mig ritual que els asteques anaven declarant a la ciutat de Tlaxcala per tal de disposar de presoners per als sacrificis
pacte de Biac-na-Bató
Història
Pacte signat al campament de Biac-na-Bató de l’illa de Luzon (Filipines) el 1897 entre el capità general Fernando Primo de Rivera i el cap dels independentistes filipins Emilio Aguinaldo.
En virtut d’aquest acord foren alliberats uns presoners espanyols, fou permès a Aguinaldo i a altres caps de la rebellió d’embarcar-se cap a Hong Kong, i fou concedida una amnistia general