Quan, arran del pacte germanosoviètic (agost de 1939) l’exèrcit de l’URSS envaí l’est de Polònia en iniciar-se la Segona Guerra Mundial, prop de 230.000 polonesos foren internats en camps de presoners, i des de l’octubre interrogats i investigats per la NKVD. D’aquesta investigació se n'apartaren els presoners presumptement pertanyents a l’elit polonesa, els quals foren executats a Katyn i en altres camps d’internament per ordre expressa de Stalin després que el comitè central hagués conclòs en una resolució secreta que els presoners de guerra polonesos tenien la intenció de continuar les activitats antisoviètiques un cop alliberats.
Enterrats en grans fosses comunes, el 1943 l’exercit de l’Alemanya nazi exhumà per primer cop els cadàvers de Katyn, i l’any següent, quan l’exèrcit soviètic reconquerí la zona, tornà a exhumar-los i atribuí la massacre als nazis. Aquesta fou la versió oficialment acceptada fins el 1990, en què la Unió Soviètica assumí tenir-ne part de responsabilitat. L’estat soviètic, i des del 1991 el de la Federació Russa, facultaren el fiscal general per a realitzar una investigació consistent sobretot en la identificació de les víctimes, en acabar la qual (2005), tot i admetre la responsabilitat soviètica, declarà la causa sense efectes judicials atès que els seus perpetradors ja havien traspassat, i rebutjà també qualificar les matances de genocidi.
Els anys següents es desclassificaren documents que incriminaven directament la cúpula soviètica, entre els quals un memoràndum de L. Berija on es recomanava l’execució dels presoners, però en general el procés fou molt lent. Mentrestant, en diversos mitjans de comunicació, la polèmica continuà i fins i tot augmentà de to amb al·lusions a una possible acció cordinada entre nazis i soviètics. El 2007, la televisió pública russa emeté la pel·lícula Katyn, d'Andrzej Wajda, que recreava els esdeveniments, i el 2008 el president rus Vladimir Putin emprà l’expressió ‘crim polític’ per a referir-s’hi.
A l’abril de 2010, en el transcurs d’un viatge aeri per a assistir a una cerimònia de commemoració dels setanta anys de la matança al mateix Katyn, l’avió en què viatjava la delegació polonesa s’estavellà prop de Smolensk. En l’accident moriren el president Lech Kaczyński i més de vuitanta alts càrrecs del govern i comandaments de l’exèrcit de Polònia.