Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Constantin Brâncuşi
Escultura
Escultor d’origen romanès, pertanyent a l’escola de París.
Després d’un període d’iniciació Bucarest, 1887 París, 1906, ben aviat s’alliberà de tot academicisme, gràcies a la influència d’Auguste Rodin, el qual l’invità 1906 a treballar amb ell Decidí, però, de treballar sol segons la línia estètica que començava a trobar relacionada amb el cubisme i amb l’obra d’Amadeo Modigliani i influït per les concepcions religioses búdiques, la qual consistia en una voluntat de concisió i de reducció dels volums a trets essencials, a arquetips, i els quals sovint eren expressats en sèries modulars d’una gran força rítmica i alguna vegada manierista La seva obra…
Lluís Clapés i Flaqué
Arts decoratives
Ceramista.
Fill d’un dels impulsors del Museu d’Art de Sabadell i germà de l’escriptor Antoni Clapés , es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat, estudis que completà a Faenza Itàlia i Sunderland Gran Bretanya Deixeble de Josep Raja Brull, el 1986 anà a París, on fou molt influït per Constantin Brâncuşi El 1969 feu la primera exposició individual a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i en la biennal d’aquest any obtingué el primer premi d’arts aplicades El 1977 rebé el primer premi Ciutat de Manises i fou convidat al I Simposium Internacional de Ceràmica de La Borne França…
pigmeu | pigmea
Antropologia física
Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.
Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus els africans i els asiàtics Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres Les faccions assenyalen un fort primitivisme nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser Són…
Enzo Cucchi
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià.
De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim…
A. R. Penck
Art
Pseudònim de l’artista alemany Ralf Winkler.
En la seva joventut formà part de grups artístics radicals, motiu pel qual li fou vetat l’ingrés en escoles oficials de l’antiga República Democràtica Alemanya, i hagué de guanyar-se la vida amb oficis diversos, que compaginà amb la pràctica artística Amb motiu de la seva candidatura al sindicat d’artistes que també li fou refusada adoptà el pseudònim d’A R Penck 1966, que utilitzà juntament amb d’altres Vigilat i perseguit per la STASI, les seves obres foren confiscades i destruïdes, sobretot des del 1975, quan guanyà el premi Will Grohmann de l’Acadèmia d’Art de Berlín Occidental El 1980…
art copte
Art
Art nascut a Egipte del sincretisme egipcioromà i de la constitució d’una Església unitària i independent.
És un art autòcton i ple de personalitat, malgrat la pressió bizantina i les influències siríaques i palestines En el primer període de formació i tempteig segles IV-V, l’arquitectura ruïnes d’esglésies tenia més de l’estructura de l’antic temple egipci que no de la basílica grecoromana l’alt relleu tendí a substituir l’estatuària la pintura i la tapisseria eren caracteritzades per l’estilització i els contrasts El període copte pròpiament dit segona meitat del segle V —primera meitat del segle VII correspon al de la proliferació de monestirs i esglésies a Egipte L’arquitectura tenia aires de…
Ramon Pichot i Gironès
Carrer de Santa Maria, de Ramon Pichot i Gironès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Dedicat a l’art gairebé des d’infant, es formà a Barcelona i a París Integrat en la Colla del Safrà , fou amic de joventut d’Eduard Marquina — que esdevingué cunyat seu — i de Luis de Zulueta Malgrat la diferència d’edat, s’integrà al grup de Rusiñol i Casas i fou un dels entronitzadors dels Grecos a Sitges 1894 Participà en les exposicions de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896, 1898 El 1895 exposà, amb Casas, a can Parés, on participà sovint a les exposicions de Belles Arts que s’organitzaven anualment El 1898 participà al Salon National de París Illustrà els Fulls de la vida 1898 de…
Paul Gauguin
Noia tahitiana ajupida, de Paul Gauguin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la Martinica 1887 i el…
música ètnica
Música
Generalment s’entén per música ètnica la pròpia de societats no occidentals, sigui de caràcter culte (música culta) o popular (música popular), i també la música europea, o de procedència europea, de caràcter tradicional i identificada preponderantment amb els àmbits rurals (músicatradicional, música folklòrica).
Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en…
Els osteïctis teleostis: peixos típics
Els teleostis aglutinen el nombre més gran d’ordres i d’espècies de peixos prop de 400 que colonitzen les aigües dolces i marines dels Països Catalans Això no és gens sorprenent si tenim en compte que constitueixen el grup més diversificat de peixos i que hi podem trobar una gran varietat de formes i adaptacions Dins d’aquest conjunt modern de peixos ossis podem distingir dues categories la de les formes més primitives, com ara els osteoglossomorfs, i una altra de constituïda per tres grans subgrups els elopomorfs, els clupeomorfs i els euteleostis, caracteritzats sobretot pels dos ossos uro-…