Resultats de la cerca
Es mostren 582 resultats
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra
dansa de Sant Joan Pelós
Folklore
Ball que, a Felanitx i Pollença (Mallorca), fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós —representació de sant Joan Baptista— amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament.
El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del Corpus de la seu de la ciutat de Mallorca era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera, Artà
Enric Serra i Auqué
La Processó de la Mar a la platja de Santa Cristina, d’Enric Serra i Auqué
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal de reproduir-…
talemer | talemera
Portador de tàlem en una processó.
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
confraria de la Sang
Associació piadosa destinada a venerar la sang de Crist, erigida al segle XIV i reconeguda per Roma el 1341.
S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de Sant Jaume,…
Francesco Carnelutti
Història del dret
Jurista italià.
Catedràtic a les universitats de Catània, de Pàdua, de Milà i de Roma Fou fundador i principal collaborador de la Rivista di diritto processuale civile La seva aportació bibliogràfica és extensíssima i comprèn aspectes generals de dret i també dret mercantil, laboral, penal i, especialment, processal Lezioni, sistema e istituzione di diritto processuale civile, Lezione sul processo penale, Metodologia del Diritto 1939, La prova civile 1915, Teoria generale del diritto 1940, Diritto e Processo 1960, etc
acte de fe
acte de fe presidit per sant Domènec, pintura de Berruguete
© Fototeca.cat
Història
Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el s XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instituït o substanciat.
Aquesta cerimònia era precedida per una processó, una missa i un sermó En aquesta cerimònia hom rebia de nou a l’Església el qui abjurava l’error de què havia estat acusat, o bé era lliurat al braç secular aquell condemnat que no es retractava de les acusacions de què era objecte, el qual era executat immediatament a la plaça pública on tenia lloc l’acte de fe Els preparatius duraven un mes i el vespre que precedia l’acte de fe era constituïda una processó fins a arribar al lloc de la cerimònia A la matinada, després de la celebració d’una missa i de l’oferiment d’un àpat lleuger per a tots…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents, en què els…
Museu Casa de les Roques
Museu
Museologia
Espai cultural inaugurat a la ciutat de València l’any 2006, dedicat a divulgar el Corpus Christi, una de les tradicions més arrelades de la ciutat.
Conté el llegat patrimonial de les ''roques” els carros triomfals que participen en la processó del Corpus, a més dels vestits i les figures propis de la celebració, i una collecció de cartells Les sis roques més antigues, que daten dels s XVI i XVII, han estat declarades bé d’interès cultural La seu actual és una casa del s XVIII que, molt malmesa per la inundació del 1957, ha estat recuperada La història de la Casa de les Roques es remunta a l’any 1435, en què es decidí construir un casal per allotjar els carros i la resta d’estris que acompanyaven la processó del Corpus, tot i que en un…