Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Proclamació cretenca de la unió amb Grècia
Creta proclama la unió amb Grècia i desencadena la rebellió del moviment dels joves a Turquia, que força el soldà a proclamar una constitució liberal
república Ambrosiana
Història
República proclamada pels milanesos a la mort de Filippo Maria Visconti (1447) per tal de defensar-se dels venecians.
En reclamar, però, l’ajuda del gendre de Filippo, el condottiero Francesco Sforza, aquest suprimí la república i es féu proclamar duc 1450, malgrat l’oposició del poble
Grupo Alfonso
Partit polític
Denominació genèrica emprada pels grups monàrquics ultradretans fundats a partir de 1926 per exmembres de la Federación Cívico-Somatenista (del col·lectiu La Traza) a Barcelona, ciutat on comptà amb tres centres: el central, fundat el mateix 1926 i presidit per César Gimeno (antic “tracista”); el del Poble-sec, fundat el 1929 i presidit per Francisco Beltri Viñals, i el de Sants, fundat el 1930 i presidit per Agustí Rosich Nonell.
A Calella també en fou constituït un el 1926, presidit per Maximiano Cairó Verdaguer En proclamar-se la Segona República les seves seus foren clausurades, però poc després reprengueren l’activitat
Ekaterina Ermolina
Ball esportiu
Ballarina.
Formà parella de ball esportiu amb el seu germà Denis, Viacheslav Chizhik i Anton Efremov abans de proclamar-se campiona de Catalunya amateur en l’especialitat estàndard 2009 amb Diego Arias
Teodor II de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1605).
Fill de Borís Godunov El seu regnat fou disputat pel primer fals Demetri, que es féu proclamar tsar Teodor i la seva mare Maria moriren en un aldarull instigat pels boiars
Martínez de la Torrassa
Boxa
Boxejador.
Debutà en la boxa amateur a la dècada dels anys trenta del segle XX Passà al camp del professionalisme en proclamar-se campió de Catalunya en la categoria de pes mosca 1951
ducat de Saxònia-Altenburg
Història
Estat independent alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia, el 1573, per a Frederic Guillem I (mort el 1602), fill del duc Joan Guillem I de Saxònia-Weimar.
El 1672 restà unit al ducat de Saxònia-Gotha El 1826 tornà a tenir entitat pròpia i durà fins el 1918, en proclamar-se la república, i el 1919 fou incorporat a l’estat de Turíngia
Theodor von Neuhof
Història
Aristòcrata aventurer alemany.
Aconseguí d’encapçalar la rebellió corsa contra la sobirania de Florència i es féu proclamar rei de Còrsega amb el nom de Teodor I abril del 1736 Obligat a renunciar a la corona 1738, es refugià a Londres
Ròmul Augústul
Història
Darrer emperador romà d’Occident (475-76).
Fill del patrici Orestes —rebel a l’emperador Juli Nepos—, el seu pare el féu proclamar emperador, bé que es reservà per a ell l’exercici del poder Vençut Orestes, fou deposat per Odoacre i relegat a Nàpols
Francesc Mulet
Cristianisme
Canonge de la seu de Manresa, doctorat en lleis.
Amb ocasió de la provisió d’una pabordia, fou assassinat pel pare d’un dels pretendents Una tradició, recollida en acta notarial seixanta anys després, diu que ressuscità per proclamar la seva fe en la Concepció Immaculada de Maria