Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
inscultura
Art
Gravat rupestre executat amb una tècnica de repicament continu que proporciona incisions amples i profundes.
anideació
Suspensió temporal de tot procés pensant.
Es troba en la idiòcia, en algunes demències profundes, en els estats paroxismals de l’epilèpsia, etc
traquiptèrids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels lampridiformes amb el cos molt prim, allargat i comprimit, en forma de cinta, argentat, sense escata, i amb una gran aleta dorsal que ocupa tota la llargada del cos i una aleta caudal triangular molt grossa i inclinada cap al dors.
Inclou poques espècies, d’aigües profundes, la majoria de les quals pertanyen al gènere Trachypterus es destaquen Ttrachypterus faixa i Tiris fleuma
organofosfat
Química
Agronomia
Nom genèric de diferents fosfats d’alcohols polihidroxílics, com el glicerol, l’etilenglicol, el sorbitol, el mannitol i d’altres, emprats com a fertilitzants.
Presenten una excellent solubilitat, que els permet de penetrar fins a les capes profundes del sòl i actuar sobre les arrels de les plantes
sarg
sard 1
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 cm de longitud, amb 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres; és de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal i amb les aletes pelvianes negres.
És comú a la Mediterrània i habita a les aigües poc profundes o prop de la desembocadura dels rius És omnívor i de carn comestible
puput
Puputs
Marrabbio2 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, que té els ulls molt separats i a la banda esquerra, l’espai intraocular excavat i la base de l’aleta ventral dreta més curta que l’esquerra.
Les escates són petites, adherents, ctenoides les del cantó zenital i cicloides les del cantó cec Habita en aigües poc profundes i és comuna a la Mediterrània
castanyola
Ictiologia
Peix perciforme marí, de la família dels bràmids, pelàgic, semblant al besuc però més comprimit lateralment, de color gris o negrós i d’uns 70 cm de llargada.
Hom desconeix gran part de la seva biologia viu en zones profundes, fins a 100 m i més, a l’Atlàntic oriental temperat i a la Mediterrània, on és pescat esporàdicament
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
turbidita
Mineralogia i petrografia
Terme genètic petrogràfic pel qual hom designa un sediment engendrat per un corrent de terbolesa, el qual pot ésser reconegut especialment per la presència d’estratificació gradual dins el terme gresós, per les empremtes basals dels tipus flute marks i tool marks i per la seqüència típica del flysch, amb ritmes de 10 cm a més de 100 cm de gruixària, que es repeteixen i formen sèries indefinides de gresos i lutites, a vegades molt potents.
Hi ha turbidites actuals, marines d’aigües molt profundes, d’aigües més somes, lacustres, etc, i d’edats molt diverses El terme turbidita és molt emprat i alhora molt discutit per part de molts autors
becplaner
Becplaner
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels tresquiornítids, d’uns 85 cm, de plomatge blanc, potes llargues i negres i bec negre amb punta groga, llarg i de forma espatulada molt característica.
Els adults tenen un plomall estival Habita a les aigües poc profundes de maresmes i estuaris i nia dalt dels arbres o entre els matolls, en colònies sovint nombroses És propi de l’Europa meridional