Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
hidrobob
Esports d’aventura
Esport d’aventura que consisteix a fer un descens per un riu amb un flotador cilíndric allargat, anomenat també hidrobob, sobre el qual cal mantenir l’estabilitat.
Practicat en aigües braves, normalment el flotador té una capacitat màxima de sis persones assegudes en filera i proveïdes d’un rem, i es completa amb un altre flotador allargat a cada banda
ditisc
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids, de grans dimensions i adaptat a la vida aquàtica.
Té el cos ellíptic i aplanat, amb les potes en forma de rems, proveïdes de sedes natatòries S'alimenten de batracis i peixos petits L’espècie més abundant als Països Catalans és Dytiscus marginalis
òrgan de Corti
Òrgan de l’orella interna que transforma l’ona sonora en fenomen fisiològic.
Constituït per un conjunt de cèllules, unes les sensorials proveïdes de pestanyes i unes altres de sosteniment, descansa damunt la làmina basilar dins el cargol membranós Rep el nom de l’anatomista italià Alfonso Corti 1822 — 1876
corona de Barbotin
Transports
Roda de ferro fos en la qual engranen les baules d’una cadena i que, acoblada a l’arbre de l’argue o del molinet, serveix per a llevar o salpar l’àncora.
Tant la corona de l’argue com la corona o les corones del molinet van proveïdes del corresponent embragatge així, amb el mateix arbre hom pot fer rodar el guardainfant tot tenint trincades les cadenes de les àncores
caparàcies
Botànica
Família de l’ordre de les readals, que comprèn uns 35 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’herbes, arbusts o arbres principalment tropicals i subtropicals.
Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa
obturador
Militar
Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.
Les armes que disparen cartutxos de beina metàllica no van proveïdes d’obturador, atès que la mateixa beina dilatada per la pressió dels gasos és encastada hermèticament a les parets de la recambra i impedeix la fuita de gasos
coanòcit
Zoologia
Cadascuna de les cèl·lules típiques de les esponges (porífers), de les quals formen l’endoderma.
Són troncocòniques, proveïdes d’un llarg flagel voltat a la base per un collar citoplasmàtic, que és una prolongació de la part anterior de la cèllula La funció dels coanòcits és de capturar les partícules nutritives i digerir-les
droseràcies
Botànica
Família de parietals integrada per uns quatre gèneres que apleguen unes 80 espècies de plantes perennes insectívores, pròpies de torberes i aiguamolls (hàbitats pobres en nitrogen), de distribució cosmopolita.
Presenten fulles proveïdes de llargs pèls glandulosos flors regulars, hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits capsulars Algunes espècies de droseràcies dròsera es cultiven com a plantes ornamentals Droseràcies més destacades Dionaea muscipula dionaea Drosera rotundifolia dròsera , herba de la gota
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
matriu d’estampar
Tecnologia
Conjunt de dues peces d’acer de forma prismàtica i amb un relleu còncau en una cara.
Hom colloca l’escalaborn entre ambdues peces, oposades per les cares proveïdes de relleu, i aplica una força en una de les peces enfront de l’altra, fins que assoleix una deformació del material en funció del relleu de la matriu