Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
avituallament
Provisió de vitualles.
rebalsar
Arreplegar (coses), fer-ne provisió.
bescuit
Alimentació
Galeta, pa, que hom fa coure una segona vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.
Era utilitzat, especialment, en la provisió d’armades i de tota mena d’embarcacions
xantre
Cristianisme
Canonge que posseeix el títol de xantre, sense ésser-ne, i que ocupa el quart lloc en dignitat capitular, després del degà, de l’arxipreste i de l’ardiaca.
Des del concordat del 1851 i de la reglamentació del 1854, és una dignitat sense ofici determinat, de provisió alterna
Derogats els Capítols del Redreç que havien permès la constitució de les divuitenes de la Diputació
Una reial provisió de Felip II deroga els Capítols del Redreç del 1585 que havien permès la constitució de les divuitenes de la Diputació
dret de patronat
Dret canònic
Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitats, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…
Francesc Mulet
Cristianisme
Canonge de la seu de Manresa, doctorat en lleis.
Amb ocasió de la provisió d’una pabordia, fou assassinat pel pare d’un dels pretendents Una tradició, recollida en acta notarial seixanta anys després, diu que ressuscità per proclamar la seva fe en la Concepció Immaculada de Maria
Sant Genís Desprac
Església
Església romànica, de volta apuntada, del municipi d’Espolla (Alt Empordà), situada prop del d’Orlina.
Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del s XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona