Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Jordi Gabarró i Serra
Literatura catalana
Poeta.
Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc 1992 a quaranta-vuit anys Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat Una llum a la finestra 1994, País trencadís 1998, El jardí 2001, El somni de la raó 2004 i El temps de la terra 2007 Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana
Virgilio Cuesta Robles

Virgilio Cuesta Robles
Federació Catalana de Bitlles
Bitlles
Jugador i promotor de bitlles lleoneses.
Installat a Barcelona a quaranta-vuit anys, hi introduí les bitlles lleoneses, com feu en altres ciutats Formà part del club Dama de Arintero i fou clau en l’organització del XXI Campionat d’Espanya 1995 disputat a Barcelona És autor del llibre Juego de Bolos Leoneses 1993, on dedica un capítol a la introducció de les bitlles lleoneses a Catalunya Com a jugador de primera categoria, obtingué nombrosos èxits esportius Fou campió de Catalunya i subcampió de la Lliga espanyola per equips 1995 Vestí la samarreta de la selecció catalana dotze vegades, en competicions…
Prova del pegat
Patologia humana
La prova del pegat o prova epicutània consisteix a posar en contacte unes determinades substàncies amb la pell, per tal d’esbrinar si n’hi ha alguna que provoca una reacció allèrgica en la persona examinada Aquesta prova és utilitzada sobretot en la diagnosi de l’origen de la dermatitis de contacte allèrgica, per tal de saber quina és la substància que genera el trastorn Quan una substància determinada provoca una allèrgia per contacte, tota la pell de la persona afectada hi queda sensibilitzada permanentment Així, si la substància causant de l’allèrgia es posa en contacte amb qualsevol zona…
Pere Amat Fontanals

Francesc, Joan, Jaume i Pere (d’esquerra a dreta) Amat Fontanals
Arxiu Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Extrem esquerre del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1973 Més assistent que no pas golejador, jugà quaranta-vuit partits oficials amb la selecció espanyola Fou també el primer membre olímpic de la família Amat juntament amb el seu germà Jaume Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 i participà en els Jocs de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 El 1960 rebé la medalla de…
Trofeu Joan Gamper
Futbol
Torneig de futbol d’estiu organitzat pel Futbol Club Barcelona des del 1966.
Palmarès Trofeu Joan Gamper Fou instituït sota la presidència d’Enric Llaudet com a torneig de presentació de l’equip davant de l’afició Fins el 1996 tingué la participació de quatre equips, que jugaven semifinals, tercer i quart lloc i final en dues jornades consecutives A partir del 1997 es jugà amb un partit únic S’ha disputat sempre a l’estadi del Camp Nou, exceptuant dues edicions, que se celebraren a l’estadi de Montjuïc 1990, 1996 Pel torneig han desfilat molts dels millors equips del món Fins el 2013, de les quaranta-vuit edicions disputades, el Barça n’havia…
Ramesseum

Aspecte del temple de Ramesseum
© Corel / Fototeca.cat
Temple
Temple funerari de Ramsès II situat a la vora oest del Nil, davant Luxor, conservat actualment en molt mal estat.
Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès…
Jean Baptiste Loeillet
Música
Flautista i compositor flamenc.
Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de…
Laura Camps Collell

Laura Camps Collell
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià en el Club Bàsquet Torelló i el Club Segle XXI 1990-95 Debutà en la màxima categoria amb el Club Esportiu Universitari de Barcelona abans de passar per la lliga universitària americana a la Florida International University de Miami, on fou considerada millor jugadora hispanoamericana 1999 Posteriorment, jugà al Sedis-Cadí de la Seu d’Urgell 2000-04, el CB Halcón Viajes de Salamanca 2004-07, amb el qual guanyà la Copa de la Reina 2006, el Club Basket Rivas 2007-09 i, des de la temporada 2009-10, a l’Uni Girona Club de Bàsquet Ha estat quaranta-vuit vegades…
Raimon de Miravalh
Música
Trobador provençal.
Membre de la baixa noblesa, en 1209-11, com a conseqüència de la croada albigesa, perdé el castell de Miravalh, prop de Carcassona, que compartia amb dos germans seus Fou protegit pel comte Ramon VI de Tolosa i el vescomte Ramon Roger de Besiers, i visità les corts de Pere II d’Aragó i Alfons VIII de Castella Personatges com Ramon Vidal de Besalú i Matfred Ermangaut el consideraven l’encarnació ideal de l’amant cortès De les seves quaranta-vuit cançons conegudes, tan sols en queda la música de vint-i-dues, que transmet en la seva totalitat el Cançoner R París Bibl…
Pere Ponç
Música
Orguener alemany establert a València.
" Oriundus ville de Res, Regni Alemanie, archiepiscopatus Colonie, magister organorum civitatis Valentiae " Aquestes són les úniques indicacions del seu origen que han transmès els documents dels seus orgues Entre els més importants, bastí els de Santa Clara 1448-49, Santa Creu 1449-50, Sant Domènec 1450, de la catedral 1460-1468, Santa Caterina 1469 i Sant Joan del Mercat 1470, tots ells a València També treballà a Xàtiva, Alzira, Moya Conca i Gandia Sobresurt espectacularment el de la seu valenciana amb els seus cinc teclats, la cadireta, l’orgue de dalt, el tub major de vint-i-sis pams i…