Resultats de la cerca

L’escriptura a quatre veus ha esdevingut la textura de referència en el sistema de la tonalitat tradicional, la qual cosa explica que els quartets de diversos tipus ocupin una part important del repertori cambrístic i vocal Des de les primeres obres a quatre veus per exemple, els grans organa de Pérotin han existit molts gèneres de música a quatro , però el nom quartet és emprat més aviat quan es tracta de música del segle XVIII endavant El quartet de corda dos violins, viola i violoncel té un prestigi encara gairebé intacte com a gènere suprem de la música de cambra, però hi ha altres…

El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics Dirigí la capella de música del Collegial de Sant Nicolau Deixà obres per a orgue, piano i cor També té composicions per a orquestra i per a banda

Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’especialitzà en…

En el seu origen hi ha la sonata en trio barroca -la qual demanava normalment quatre intèrprets, ja que la part de continu era a càrrec d’un instrument de corda greu i un de teclat, a més de dos instruments més aguts- i el concert per a teclat i orquestra -que admetia interpretacions de cambra, amb un sol instrument per a cada part de corda- A mitjan segle XVIII, entre les obres més destacades del gènere sobresurten les de J Schobert, en les quals sovint els instruments de corda figuren encara com a parts ad libitum D’acord amb la tradició de la música per a piano o un altre instrument de…

No escriví mai per al teatre, però hom el considera el fundador de l’escola napolitana d’òpera perquè tingué per deixebles Traetta, Paisiello, Sacchini i Guglielmi Deixà oratoris Abigaile , 1736, misses, quartets concertants per a corda i un mètode per a tocar el clavecí

Després d’estudiar dret i d’exercir l’ofici de militar, es dedicà a una producció abundosa d’òperes còmiques més de 50, molt populars al seu temps Nina ou la Folle par amour 1786, Maison à vendre 1800, etc També compongué duets, quartets i romances

El 1892 començà a estudiar violí amb R Figueroa i harmonia amb S Cifuentes a l’Acadèmia Nacional de Música de Bogotà El 1903 marxà a Nova York i en tornar, dos anys més tard, fundà l’Orquestra Simfònica de l’Acadèmia Nacional de Música, de la qual fou el primer director L’any 1907 es traslladà a París per estudiar a la Schola Cantorum amb V d’Indy i violí amb A Parent, instrument que perfeccionà a Brusselles Durant la seva estada a Europa conegué M de Falla, F Pedrell i E Satie Novament a Bogotà, fou nomenat director de l’Acadèmia Nacional de Música, que convertí en conservatori seguint el…

Començà a compondre, especialment música de cambra, en un estil clàssic influït per Brahms, i anà evolucionant cap a un estil més modern Entre les seves obres destaquen la suite The Sea ‘El mar’, 1910-11, quatre quartets de corda i l’òpera The Christmans Rose 1919-29

Fou organista a l’abadia de Melk 1760 i a la cort de Viena 1772 i mestre de capella de la catedral de Viena 1792 Escriví música religiosa misses, motets, oratoris i de cambra trios, quartets i algunes obres didàctiques de composició i piano Tingué Beethoven com a deixeble

Entrà al servei del comte d’Artois, a Versalles, on obtingué l’ajut de Maria Antonieta de França per a estrenar òperes còmiques, com Le chevalier à la mode 1781 i el seu major èxit, Nina, ou la folle par amour 1786 També deixà quartets de corda d’una gran qualitat