Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Vic, i filosofia i lletres a Barcelona Fou comissari general de Quito És autor d’obres piadoses, històriques i filosòfiques i de molts articles en periòdics i revistes del Perú, entre les quals una Historia del hombre primitivo Nova York, 1893 i Sobre el uso del verbo en el Ecuador 1898

Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb els seus…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, F Salgado, i els continuà al Conservatori Nacional de Música de Quito El 1913 s’inicià en l’estudi de la composició amb el seu progenitor, i el 1934 debutà com a professor en aquella institució Poc després compongué per primera vegada música dodecafònica Sanjuanito futurista, Microdanza para piano 1944 Fou director del Grupo de Cámara Voz Andes, del conjunt simfònic de la Casa de la Cultura Ecuatoriana i de l’orquestra i el cor del conservatori, a més de director d’aquest centre Crític musical en el diari "El Comercio" i en la revista espanyola "…

Sobre materials aplegats pel seu pare, Dionisio de Alcedo, publicà el Diccionario geográfico-histórico de las Indias Occidentales ó América Madrid 1786-89 Malgrat les prohibicions de la seva divulgació fetes per Carles III i per Carles IV d’Espanya a causa de les descripcions de les riqueses americanes, l’obra fou traduïda a l’anglès Londres 1812-15 Amb la bibliografia compilada, Alcedo compongué un útil catàleg d’autors de temes americans, la Biblioteca Americana, que no es publicà fins el 1964

Visqué a la regió dels quitus Lluità per la possessió de l’imperi contra el seu germà Huáskar, al qual derrotà, i terroritzà la ciutat de Cusco, on aquest residia El 1532 les forces castellanes de Pizarro l’empresonaren a Cajamarca i el processaren per la mort de Huáskar Condemnat per Pizarro, intentà d’alliberar-se amb un rescat consistent en l’or que cabia a la cambra on era pres amb tot, un cop fet efectiu, fou executat

La darrera erupció data del 1881 A la seva falda tingué lloc, el 1822, la batalla que obrí les portes de Quito a AJSucre i alliberà definitivament el país del domini hispànic

Anomenat també Belalcázar , el seu nom familiar sembla ésser Moyano Passà a les Índies segurament cap al 1507 Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon 1524 Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca 1532 Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito 1534 i Guaiaquil 1535 Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali 1536 i Popayán, el mític Eldorado 1537 Nomenat governador de Popayán 1540…

El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat

Fou secretari personal de Pablo Neruda i desenvolupà la tasca de periodista i lector editorial a França i de traductor de l’ONU i l’OIT a Ginebra Com a poeta, la seva obra té aires de denúncia i protesta per la realitat social del seu país, i es manifesta en obres com Ecuador amargo 1949 i, sobretot, en els quatre volums que conformen la seva aportació més ambiciosa a la literatura, Los cuadernos de la tierra 1952-63, síntesi èpica de l’itinerari i l’experiència de l’home equatorià i, per extensió, americà, des de l’època precolombina fins a l’actualitat La seva poesia continuà a Informe…

Fill de Túpac Iupanqui, arribà al poder molt jove, i hagué de vèncer l’oposició del seu germanastre Dominà les tribus del nord de l’imperi fins a Chachapoyas i Mayopampa NE del Perú En morir, les lluites entre els seus fills Huáskar i Atahualpa dividiren l’imperi