Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Quirí
Mitologia
Divinitat romana, epònim dels romans (quirit), relacionada originàriament amb els sabins de Curi, que juntament amb els habitants del Palatí donaren naixença a Roma; d’altres el relacionen amb el déu de la llança (quiris).
De fet hom l’identificà amb Ròmul i amb Mart Venerat en un oratori del Quirinal, constituïa amb Júpiter i Mart la tríada que representava la unitat del Capitoli, del Palatí i del Quirinal
Acca Larència
Mitologia
Deessa itàlica venerada com a protectora de les collites.
Considerada muller del pastor Fàustul, hom diu que crià Ròmul i Remus Per la seva condició de prostituta lupa, en llatí hauria estat origen de la llegenda de la lloba que alletà els dos bessons
Amuli
Història
Rei llegendari d’Alba Longa.
Destronà el seu germà Numitor, matà el seu fill i obligà la seva filla Rea Sílvia a ingressar al collegi de les vestals perquè no tingués descendència Però Ròmul i Rem, fills d’aquesta i de Mart, el mataren i tornaren el tron a llur avi Numitor
Rea Sílvia
Mitologia
Una tradició la fa filla de Rea, mentre d’altres la fan descendent seva més llunyana Tingué amors clandestins —hom admet generalment que fou amant de Mart—, i en evidenciar-se el seu embaràs fou empresonada Alliberada de la mort immediata gràcies a la intervenció de la seva cosina Anto, fou morta després del part o alliberada pels seus propis fills, segons les tradicions
Vulcà
Mitologia
A l’antiga Roma, déu del foc i de l’elaboració dels metalls.
Fill de Júpiter i de Juno i espòs de Venus, fou identificat amb Hefest És incert l’origen del seu culte, i diverses llegendes atribueixen a Ròmul la fundació del seu primer temple Honorat com a potència temible i invocat com a protector contra els incendis, li eren dedicades unes festes, les Vulcanals Déu principal d’Òstia i protector de Perusa, fou venerat també per altres pobles, entre els quals el dels gals
Numa Pompili
Història
Segon rei de Roma (715-673 aC).
Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte
Mart
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom d’una antiga divinitat itàlica assimilada al déu grec Ares
.
Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc
Maxenci
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà.
Fill de Maximià, fou exclòs de la successió quan aquest abdicà 305, però es féu proclamar august pels pretorians Nomenà cèsar el seu fill Ròmul, i instà el seu pare a tornar a prendre la dignitat imperial En la reordenació de l’Imperi 308 fou bandejat, i fugí a la Gàllia Tornà a Roma, però no aconseguí la popularitat, bé que adornà la capital amb costosos i enormes edificis com la basílica que porta el seu nom, al fòrum i es mostrà tolerant amb els cristians En entrar Constantí victoriós a Itàlia, Maxenci l’afrontà en la batalla del pont Milvi Derrotat, morí negat al Tíber
Nevi
Literatura
Poeta llatí.
No fou ciutadà romà de naixement, però lluità a la primera guerra Púnica i residí a Roma, almenys cap a l’any 235 aC data de la seva primera obra Des d’aleshores conreà la poesia escriví nou tragèdies, unes trenta comèdies, saturae i un poema èpic en versos saturnis Poenicum Bellum ‘La guerra púnica’ La importància literària li ve del seu Poenicum Bellum , que esdevingué epopeia nacional de Roma, de contingut mig històric mig mític hi apareixen Enees, Ròmul i els elements que després reprengué Virgili per a la seva Eneida Hom creu que hagué d’exiliar-se a causa del vers satíric…
tribu
Història
A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300…