Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Gammagrafia pulmonar
Patologia humana
La gammagrafia pulmonar és un mètode d’examen basat en la utilització d’elements radioactius que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, són captats per les estructures respiratòries Aquests elements radioactius, els radioisòtops , emeten radiacions gamma que són captades per un dispositiu especial, la gammacambra , que transmet la informació a un ordinador que analitza les dades i permet d’obtenir en una pantalla les imatges corresponents Aquestes imatges obtingudes es representen en paper fotogràfic per tal de facilitar-ne l’estudi D’altra banda, la…
transurànid
Física
Núclid el nombre atòmic del qual és superior a 92, que és el que correspon a l’urani.
Tots els núclids transurànics són radioactius, amb períodes de desintegració petits, comparats amb les edats de les formacions geològiques de la Terra i per això no es troben en la natura, sinó que són creats artificialment per bombardeig de núclids pesants amb neutrons o núclids lleugers Els transsurànids formen part del grup dels actínids
lawrenci
Química
Element radioactiu, de nombre atòmic 103.
Fou obtingut el 1961 per A Ghiorso i els seus collaboradors del Lawrence Radiation Laboratory de Berkeley Califòrnia, per bombardeig del californi amb ions de bor accelerats, segons l’equació 250-252 98 Cf + 10-11 5 B → 257 103 Lr + x 1 0 n Tots els isòtops del lawrenci són radioactius el seu isòtop més estable conegut és el 262
robòtica de serveis
Tecnologia
Branca de la robòtica que es dedica al desenvolupament d’aplicacions no estrictament industrials.
Té com a principal objectiu algun tipus de servei a la societat i no la productivitat Els seus sectors d’aplicació són el de serveis a les persones —per exemple, els robots destinats a serveis domèstics—, el de serveis a equips —com és el cas dels manipuladors de materials radioactius o nuclears—, i el de les funcions autònomes —com ara els robots d’exploració espacial
anàlisi isotòpica
Química
Determinació de l’abundància relativa dels diversos isòtops d’un cert element en un producte donat.
L’anàlisi isotòpica utilitza, bé les propietats que depenen només de la diferència de massa entre els isòtops mesura de densitats, mesura de conductibilitat tèrmica de gasos, espectrometria de massa, mesura de les freqüències espectrals característiques en els espectres atòmics i moleculars, bé les propietats intrínsecament nuclears ressonància magnètica nuclear i, en el cas dels isòtops radioactius, detecció i mesura de la radiació emesa
radiació
Física
Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius.
positró
Física
Antipartícula de l’electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva, bé que del mateix valor absolut.
Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932
fissió

Fissió nuclear d’un nucli d’urani 235: els productes de fissió emeten uns set electrons i es transmuten en elements estables
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la partició d’un nucli atòmic en dos altres nuclis de masses comparables.
Fou descoberta en bombardejar urani amb neutrons, amb la idea d’obtenir, artificialment, elements desconeguts que, en la taula periòdica, hom havia de situar més enllà de l’urani, darrer element natural conegut Des del 1934 Fermi utilitzà els neutrons com a projectils de bombardeig contra nuclis, especialment d’urani, i arribà a identificar un isòtop de l’element 93 neptuni El 1939 Hahn i Strassmann, amb experiències semblants, identificaren un isòtop del bari element 56 i el seu descendent radioactiu, el lantà element 57, i per això hom els considera descobridors de la fissió…
Abram Isaakovič Alikhanov
Física
Físic soviètic.
Des del 1959 fou director de l’Institut de Física Teòrica i Experimental de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS El 934 descobrí, amb el seu germà Artemij Isaakovič Alikhanian 1908-78 l’emissió de parells electró-positró pels nuclis radioactius Estudià també els raigs còsmics El 1949 dirigí la construcció del primer reactor nuclear soviètic i el 1961 la d’un accelerador de protons Tingué un paper destacat en la creació de la bomba nuclear soviètica
lleis de Soddy
Física
Enunciats que estableixen la variació del nombre atòmic Z i del nombre de massa A dels nuclis atòmics en les transformacions radioactives.
Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy