La gammagrafia pulmonar és un mètode d’examen basat en la utilització d’elements radioactius que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, són captats per les estructures respiratòries. Aquests elements radioactius, els radioisòtops, emeten radiacions gamma que són captades per un dispositiu especial, la gammacambra, que transmet la informació a un ordinador que analitza les dades i permet d’obtenir en una pantalla les imatges corresponents. Aquestes imatges obtingudes es representen en paper fotogràfic per tal de facilitar-ne l’estudi.
D’altra banda, la gammagrafia pulmonar es pot efectuar a través de dues tècniques diferents. La més habitual és la gammagrafia de perfusió, que es realitza després que s’ha administrat per via intravenosa una substància radioactiva, en general tecneci-99m. Aquesta substància ateny els pulmons a través de la circulació sanguínia, i per tant la imatge que s’obté de l’estudi representa fonamentalment la irrigació pulmonar. És molt útil en la detecció de zones en què s’ha produït una alteració de la irrigació, com ara en cas d’embòlia pulmonar.
Menys emprada és la gammagrafia de ventilació, que s’efectua després d’haver inhalat una substància radioactiva, generalment xenó-133. La imatge que s’obté indica si totes les zones dels pulmons són ventilades de manera adequada, o bé si hi ha una obstrucció que dificulta la ventilació, com es pot presentar en l’emfisema o d’altres malalties bronco-pulmonars obstructives cròniques.