Resultats de la cerca

Nova ambaixada barcelonina a Còrdova Tractat de pau de Borrell II amb ’Abd al-Rahman III

’Abd al-Rahman I compra als cristians la catedral de Còrdova per tal d’aixecar en el seu lloc la Mesquita Major

Mort d’’Abd al-Rahman I el succeeix el seu fill Hisam I

’Abd al-Rahman III conquereix Osma, San Esteban de Gormaz, Clunia, Muez i Pamplona 920-924

Acord entre el comte Sunyer de Barcelona i el califa de Còrdova ’Abd al-Rahman III

Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773, bé que admetia…

Net i successor 912 de l’emir ‘Abd Allāh, portà Al-Andalus a la seva màxima puixança El seu caràcter realista i tenaç i la seva tolerància religiosa li permeteren de trobar solucions de compromís amb els seus adversaris i d’enfortir la seva autoritat Successivament, posà fi a la rebellió de l’aristocràcia andalusina, atiada per Ibn Hafsūn i els seus fills 928, a l’autonomia del principat de Sevilla i del territori de Badajoz governat per Ibn Marwān 930 i a la revolta de Toledo 933, estimulada pels reis lleonesos La victòria de Valdejunqueras 920 sobre Ordoni II i el saqueig de Pamplona,…

Abdul Majed, detingut el 7 d’abril i condemnat a mort per l’assassinat l’any 1975 del primer president de Bangladesh, Mujibur Rahman, és penjat a Dacca després de ser-li denegada la petició de clemència Majed, exoficial de l'exèrcit, va fugir del país després que la filla de Rahman i actual primera ministra, Sheikh Hasina, fos elegida per primera vegada 1996

La secta, extremament rigorista i fanàtica, rebutjà l’autoritat califal i elegí democràticament els seus caps Molt estesa entre els berbers, fundà un regne amb capital a Tahert ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum Actualment, d’entre els nombrosos grups en què es fraccionà la secta, només es manté l'ibadita

Per ordre d’aquest, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se'n emparar