Resultats de la cerca
Es mostren 239 resultats
la Rata
Caseria
Caseria del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a la dreta de l’Anoia, al límit sud del terme.
cala Rata
Cala
Cala del port de Maó (Menorca), a la costa septentrional, enfront de cala Figuera.
peu de rata
Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra…
rata d’aigua
Rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
cua de rata
Cua de rata
Franz Xaver (cc-by-sa)
Botànica
Herba perenne, de la família de les gramínies, amb rizoma cespitós, tija prima, dreta, lluent, de 20 a 70 cm, i espiga cilíndrica de 3 a 15 cm.
Es fa en pastures, vores de camins humits, etc
cua de rata
Cua de rata
Jo Langeneck (CC BY-SA 4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels macruriformes, de la família dels macrúrids, de cos molsut, de color gris argentat i ventre negrenc, que amida uns 17 cm de llargada.
Exhibeix una primera dorsal molt notòria i la segona dorsal, la caudal i l’anal formen una única aleta llarga i filiforme cua Considerat un peix exclusivament abissal, hom n'ha pescat, però, accidentalment a uns 200 m de fondària
Rata d’aigua
La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86…
Els uranoscòpids: rata
Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i…