Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
termes romanes de Caldes de Malavella
Estació termal romana de Caldes de Malavella (la Selva).
És coneguda a les fonts clàssiques amb el nom d' Aquae Voconiae Les restes arqueològiques, entorn d’una gran piscina central, formaven part d’un santuari ibèric que, en època romana, estava dedicat al déu Apollo Les installacions rebien l’aigua d’una font termal considerada sagrada i a la qual s’atribuïen propietats medicinals
pes
Història del dret català
A l’Antic Règim, casa, oficina o lloc on es practicaven oficialment les operacions de pesatge d’una mercaderia sotmesa a aquesta formalitat.
En determinats llocs totes les operacions es feien en un mateix establiment en altres es feia en oficines separades per a cada mena de mercaderia, que rebien el nom de cases del pes de la farina , del pes de la llana , del pes dels draps , del pes de l’oli , del pes de la palla , del pes del carbó , etc
falcó

Falcó
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels falcònids
de dimensions variables (de 30 a 60 cm), pertanyents, gairebé tots, al gènere Falco
, i una sola espècie, al gènere Pernis
.
El falcó era sovint objecte de presents entre els reis catalans Alguns falcons rebien un nom propi Eren comprats a l’Europa central i del nord, a Xipre, a Tunis o a Turquia Eren famosos els de Romania i Flandes Un dels més apreciats era el falcó pelegrí, de difícil adquisició i costosíssim de mantenir falconeria Hom pintava sovint els alts personatges amb un falcó a les mans
Maria Theresia Paradies
Música
Compositora i pianista austríaca.
A quatre anys restà cega per causes nervioses Tractada per FAMesmer amb un rudimentari mètode hipnòtic, recuperà la vista, però els seus pares, per no perdre la pensió que rebien de l’emperadriu Maria Teresa, s’oposaren al tractament i acusaren Mesmer de seducció La pianista restà altre cop cega Deixà sonates per a piano, l’òpera Rinaldo und Alcina , música d’escena, etc Mozart li dedicà un concert de piano
Sant Martí de Vilavedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra
millarès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom aplicat sovint a les nombroses imitacions d’aquests dirhems àrabs que encunyaren diferents estats de la corona catalanoaragonesa, d’Occitània i d’Itàlia.
Aquestes emissions eren emprades en el comerç amb el món àrab i eren ben lucratives pel rebaix de contingut d’argent que hom hi practicava Jaume I n'autoritzà emissions a Montpeller, Lleida, Mallorca i València Al s XV, Alfons el Magnànim ordenà que la ciutat de València encunyés moneda d’argent que imités la del regne de Granada Els sobirans rebien un guany que hom estipulava en una quantitat per marc d’argent encunyat
picapedrer | picapedrera
Oficis manuals
Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció..
L’ofici es trobava integrat dins les confraries o gremis de mestres de cases A Barcelona les ordinacions del 1379 concretaven que l’ofici dels picapedrers era integrat en la confraria dels molers Dins els gremis separats o units d’oficis de la construcció són escasses les titulacions específiques de picapedrer i corresponen als segles XIV i XV a Vilafranca del Penedès 1388, Girona 1419 i Lleida 1481 A Perpinyà rebien el nom de mestres de pedra i calç
pabordia
Cristianisme
A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
A les catedrals foren creades pabordies al s XII sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l’any El paborde corresponent cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i havia de mantenir els canonges el mes de la seva titulació Als monestirs tenien una missió semblant i rebien el nom del sector o la propietat principal dels béns que administraven a Ripoll, per exemple, hi havia la pabordia d’Aja Cerdanya i la de Palau Osona
auxiliarii
Història
Tropes auxiliars de l’exèrcit romà.
Com que per a ésser legionari calia la ciutadania romana, els auxiliarii eren reclutats entre pelegrins, és a dir, no-ciutadans En temps d’Octavià August representaven la meitat dels efectius de l’exèrcit A partir de Vespasià, els auxiliarii deixaren d’ésser reclutats entre els pelegrins, i ho foren entre la gent del país on es feia la campanya Els auxiliarii , en deixar l’exèrcit, rebien el dret de ciutadania En època de Constantí, tenien més categoria que els legionaris