Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Francesc Xavier Calicó i Rebull
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic.
Dirigí les revistes “Numisma” i “Gaceta Numismática” Fou fundador i president de la International Association of Professional Numismatists
Joan Baptista Rebull i Lluís
Música
Compositor i organista.
Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola, de tres misses i obres corals Fou mestre de capella de Sant Andreu de Palomar El 1926 fou director de la Schola Cantorum de Corbera de Llobregat, i el 1935 director de cor a Vilassar de Mar
S’estrena la pel·lícula Mariona Rebull
S’estrena la pellícula Mariona Rebull, basada en la novella d’I Agustí
Nolasc del Molar
Cristianisme
Nom religiós de Daniel Rebull i Muntanyola.
Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat sacerdot el 1926 Publicà un bon nombre de treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura i valuoses edicions de texts antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata 1953, la Consueta de Sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-1957, Procés d’un bruixot 1968, Eiximenis 1960 i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic 1975 Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge, traduí i comentà L’himne acatist a la Mare de Déu 1961 Amb pseudònim, edità el…
falsa tinya
Entomologia
Eruga del lepidòpter tineid Nemapogon granella, que ataca el blat emmagatzemat.
Forma petits grumolls entreteixits i dóna al blat un aspecte típic teranyinós Pot arribar a escalfar els sacs —hom diu aleshores que ‘el gra rebull’—, i desprèn força ferum Hom l’anomena també cuc del blat
Frente Nacional de Alianza Libre
Partit polític
Organització falangista que sorgí el 1968 del Frente Sindicalista Revolucionario [FSR] liderada per Manuel Hedilla i Patricio González de Canales. Menys radical que l’FSR, pretengué d’aplegar tots els falangistes.
Inicialment comptà amb figures com ara Blas Piñar i els generals Tomás García Rebull i Alfonso Pérez Viñeta, els quals l’abandonaren en morir Hedilla el 1970 L’FNAL confluí amb un sector de l’FSR en la Falange de las JONS-Auténtica
Gonzalo Lindín
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Antoni Gonzalo i Lindín.
Establert d’infant a Tarragona, hi cursà estudis al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat, on fou deixeble d’Ignasi Mallol i Joan Rebull Exposà per primera vegada a Tarragona 1945, on fou professor de l’Escola-Taller d’Art des del 1947 Obtingué, entre altres premis, dues medalles Tapiró 1946 i 1952 i el premi Ciutat de Barcelona de pintura del 1973 Intèrpret personal del paisatge tarragoní, evolucionà cap a una aparent abstracció
Museu Deu Font

Sala de catifes del Museu Deu Font
© Museu Deu Font
Museu
Institució museística inaugurada al Vendrell (Baix Penedès) a l’abril del 1995 gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.
Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant
Joaquim Laguàrdia
Història
Militar
Militar.
Assolí el grau de coronel Per l’agost del 1825 intentà d’apoderar-se de Tortosa amb un grup de reialistes, fet que hom considera l’inici de la guerra dels Malcontents Fou empresonat, fugí agost del 1827 amb tretze subordinats, armats, i inicià una partida, juntament amb Joan Rebull i els franciscans Bernat Sirvent i Pau Orri, que controlà un quant temps el Priorat Derrotat per les forces lleials a Ferran VII a Cornudella de Montsant, fou pres i executat amb Magí Pallàs
Federació Comunista Catalanobalear
Història
Organització política de caràcter comunista constituïda a la tardor del 1924 pel grup de sindicalistes revolucionaris agrupats entorn del setmanari «La Batalla» i que formà, fins el 1930, l’organització regional del Partido Comunista de España.
Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”