Resultats de la cerca

Seguidor de les doctrines cristològiques d’Eutiques, quan aquest fou condemnat reuní un concili conegut com el lladronici d’Efes 449, on aconseguí de rehabilitar les formulacions monofisites Rebutjada definitivament aquesta doctrina pel concili de Calcedònia 451, fou deposat i exiliat Els creients alexandrins es dividiren entre els qui acceptaren el dictat imperial i els qui restaren fidels a llur patriarca

Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories

Davanter, fitxà pel FC Barcelona a l’estiu del 1972 procedent del Belgrano de Córdoba argentí La descoberta de la seva arribada amb papers falsos, com a paraguaià, amb els cognoms Fernández Cos, desencadenà l’“escàndol dels oriünds” Però mentre que a ell li fou admesa la documentació, a Heredia, que fitxà al mateix temps, li fou rebutjada Romangué al Barça fins la temporada 1974-75 i fou campió de Lliga 1974

Autor de l’òpera La figlia del deserto , estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n'havia encarregat l’harmonització a altres músics Publicà en defensa seva una Historiade la ópera titulada “La figlia del deserto” 1854 Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater Escriví també El socialismo y la teocracia 1853, on atacava Donoso Cortés

El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí

El president de la petroliera Elf-Aquitanie, Phillippe Jaffré, i el de Total-Fina, Thierry Desmarest, anuncien a París la fusió dels dos grups per a crear la primera empresa francesa i la quarta del món en el sector L’operació, que va començar al mes de juliol amb una OPA de Total-Fina sobre Elf, inicialment rebutjada pels directius d’aquesta empresa, es farà mitjançant un intercanvi d’accions, però Total-Fina assumirà el control del grup, que presidirà Desmarest, mentre que Jaffré queda fora de l’organigrama de la nova companyia

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Es constituí el 2004 a partir de l’oferta de compra de Sanfi-Synthélabo sobre Aventis A través de l’operació, Sanofi controlà el 98% del capital d’Aventis L’adquisició fou rebutjada en més d’una ocasió i el govern francès hagué d’intervenir-hi per a evitar que Aventis acabés fent una fusió amb una companyia d’un altre país El grup Sanofi-Aventis tan sols és superat a escala mundial per la nord-americana Pfizer i la britànica GlaxoSmithKline A Europa se situà per davant de la suïssa Novartis

Advocat de professió, s’adherí al Partit Socialdemòcrata, al capdavant del qual succeí Joe Bossano i guanyà les eleccions del 1996, el 2000, el 2003 i el 2007, i exercí com a primer ministre Davant l’ofensiva del president del govern espanyol José María Aznar que reclamava el retorn de Gibraltar a Espanya, al novembre del 2002 convocà el referèndum pel qual fou rebutjada aclaparadorament la cosobirania amb Espanya Prengué mesures perquè Gibraltar deixés de ser considerat un paradís fiscal L’any 2011 fou derrotat en les eleccions pel partit laborista, liderat per Fabián Picardo