Resultats de la cerca

Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills

Ja conegut per la seva balada William and Margaret 1724, a petició del príncep de Galles, del qual era secretari, escriví, juntament amb Thomson, Alfred 1740, atribuïda generalment a Thomson, tot i que ell en reclamà els drets d’autor És també autor d’alguns drames Eurydice 1731, Mustapha 1739

Fill d’Eduard III i de Felipa d’Hainaut, es casà amb Blanca de Lancaster 1359 Acompanyà el seu germà, el Príncep Negre, en l’expedició a Castella Vidu de la primera muller, es casà 1371 amb Constança de Castella i reclamà endebades la corona castellana Governà pràcticament Anglaterra durant els darrers anys del regnat d’Eduard III

El PEN Club Internacional demana l’alliberament immediat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, condemnats a 9 anys de presó pel Tribunal Suprem La petició de l’organització d’escriptors reclama també l’anullació de la sentència del judici del referèndum de l’1 d’octubre pel qual Cuixart i Sánchez han estat condemnats en nom de la llibertat d’expressió i manifestació

Cap de la Katholische Union 1920-28, com a canceller de la República 1923-24 reclamà l’evacuació de la conca del Ruhr per part de França, féu acceptar el pla Dawes i aprovà la reforma monetària de Schacht Candidat comú del centre i dels socialdemòcrates a la presidència de la República el 1925, fou derrotat per Hindenburg Fou novament canceller del 1926 al 1928

Filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasés, i de Ramilla Muller del comte Alaric d’Empúries Heretà del pare alguns alous importants com el de Canavelles, Tresvalls i Ocènies Conflent Els llegà a la seva filla, Anna, i a un abat Albert, que conjuntament els donaren a Protasi, fundador d’Eixalada El comte Salomó de Cerdanya els reclamà sense raó, el 868

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma

Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia