Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
isoelectrònic | isoelectrònica
Electrònica i informàtica
Dit dels elements que posseeixen la mateixa estructura electrònica en l’última capa, encara que l’estructura electrònica interna sigui diferent.
En tecnologia de semiconductors, el dopatge d’un material compost, amb una impuresa que és isoelectrònica respecte a un dels elements constituents, permet de produir centres de recombinació anomenats centres isoelectrònics que són els responsables de les transicions radioactives predominants en materials de banda prohibida indirecta
quimiosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques.
Aquestes consisteixen en una dissociació i una recombinació moleculars, la primera durant el dia i la segona durant la nit, influïdes per la radiació ultraviolada que hi incideix La quimiosfera s’estén entre els 30 i els 200 km d’altitud i comprèn, per tant, la part superior de l’estratosfera, la mesosfera i la part inferior de la termosfera
Manuel Elkin Patarroyo
Medicina
Metge colombià.
Descobridor de la vacuna contra la malària, elaborada a l’Instituto de Inmunología de Santa Fe de Bogotà i presentada l’any 1994 Aquesta fou la primera vacuna contra un paràsit i la primera que s'obtingué per síntesi química, mètode més simple i barat que la síntesi mitjançant recombinació genètica Fou guardonat amb el premi Príncipe de Asturias d'investigació científica 1994
Joshua Lederberg

Joshua Lederberg
© National Institutes of Health/United States Department of Health and Human Services
Biologia
Biòleg nord-americà.
Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes
sistema MNS
Biologia
Sistema d’antígens dels eritròcits humans controlats per dos al·lels codominants M i N, presents equitativament en les poblacions humanes, i els al·lels S i s, repartits de manera diversa.
El S és present en el 20% dels habitants de Nova Guinea per bé que és pràcticament absent fins en els aborígens australians, i el s és comú en els europeus Pel fet que les reaccions immunològiques al laboratori hi són senzilles i fiables, són correntment emprades en la pràctica medicolegal per les atribucions de paternitat, en estudis de genètica de poblacions i de recombinació i lligament genètic Normalment no presenta reaccions hemolítiques per transfusions
efecte corona
Electrònica i informàtica
Lluminositat blavenca que es forma en alguns punts de les línies aèries d’alta tensió, al voltant dels conductors, d’on li ve el nom.
És produït per la ionització de les capes d’aire immediates als conductors, motivada per la tensió voltatge que hi ha entre els conductors És, doncs, una perforació dielèctrica de l’aire al voltant del conductor, deguda al camp elèctric Això representa una certa pèrdua d’energia de la línia treball d’ionització La lluminositat és deguda a la recombinació d’ions positius i negatius, que retornen l’energia d’ionització, en forma de llum Aquest fenomen s’origina a partir d’un cert valor de tensió, en dos llindars En un primer nivell de tensió, anomenat tensió crítica disruptiva ,…
modulació OFDM
Tècnica de modulació que permet transmetre dades a gran velocitat per canals complexos, especialment per la presència de fàding i per les interferències intersimbòliques.
L’OFDM Ortogonal Frequency Division Multiplexing , multiplexatge per divisió ortogonal de freqüències és una modulació de múltiples portadores contigües en freqüència que ocupa tota la banda espectral disponible pertany a les anomenades modulacions multiportadores, MCM Cadascuna d’aquestes portadores determina un subcanal de comunicacions que porta dades a baixa velocitat, de forma que la interferència intersimbòlica filtre de Nyquist no es produeixi, però la recombinació de totes elles en el receptor fa que el sistema de transmissió global transmeti al receptor les dades a gran…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
Oliver Smithies

Oliver Smithies
© The University of North Carolina
Medicina
Genetista nord-americà, d’origen britànic.
Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001, pels…
Mario R. Capecchi

Mario Capecchi
© Tim Kelly / The University of Utah
Física
Científic nord-americà, d’origen italià.
Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels mamífers, i demostrà…