Resultats de la cerca

Els nocs, que poden anar proveïts de sistemes de calefacció i d’agitació, solen ésser rectangulars, d’una superfície entre 4 i 8 m 2 i d’una profunditat entre 2 i 3 m, i generalment són disposats en sèrie Antigament rebia el nom de nau

Situat sobre un turonet, ocupa uns 1 200 m 2 Les cases són rectangulars i de petites dimensions Les restes de galena indiquen que s’hi explotava el plom i possiblement també la plata dels jaciments pròxims, activitat que devia alimentar el tràfic comercial, com testimonien les àmfores fenícies que s’hi han trobat

Segons informà Josep Pella i Forgas en la seva obra del 1883 * , al costat del cementiri de Fontclara hi havia uns grans sarcòfags de pedra, rectangulars o trapezials “ en forma de gran ataúd ” L’autor esmentat no precisà quin era el nombre de sarcòfags, ni cap altre detall Només indicà que eren com els de Sant Climent de Peralta

Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí , circuït per una muralla ciclòpia habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots Un d’aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears Fou declarat monument nacional el 1931

En el cas d’una referència, es diu que les coordenades són cartesianes rectangulars Així, tot punt del pla espai P s’identifica amb les seves coordenades x , y x , y , z on cada coordenada representa la projecció de P en l’eix corresponent d’acord amb la direcció dels altres eixos També s’usen referències no ortogonals coordenades cartesianes a l’espai

L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica s XI, depenia del monestir de Banyoles el lloc és esmentat ja el 947 El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol Es conserva restaurat modernament el castell de Falgons , de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons , propietat de la família de Cartellà

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia

Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé…

Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del segle XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic

Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha