Resultats de la cerca
Es mostren 766 resultats
Antoni de Ferrater i Soler
Història
Polític i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Josep de Ferrater i Gendre Des del 1805 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona Amb l’ocupació francesa, fou l’únic regidor que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de l’ajuntament afrancesat 1809-12 En ésser oficialment incorporada Catalunya a França 1812, fou arraconat, però restà com a membre del consell municipal i s’ocupà del servei de proveïments de la ciutat Fou avi d’Esteve de Ferrater i de Janer
Grup de Defensa de les Platges
Partit polític
Partit local de Roses inscrit al desembre de 1990 i impulsat per Ramon Ripoll i Jaime Guitart.
En les eleccions municipals de 1987 obtingué 380 vots 8,3% i 1 regidor el 1991, com a Partit grup defensa platges, 233 vots 5,1% i 1 regidor en les de 1995, novament com a GDP, 610 vots 11,4% i 2 regidors
Independents pel Progrés Municipal d’Osona
Partit polític
Partit comarcal d’Osona inscrit a l’abril de 1987 a Vic per Francesc Xavier Ventura i Josep M. Gurt.
En les eleccions municipals de Vic de 1987 obtingué 4 regidors en les de 1991, 719 vots 5,6% i 1 regidor 6 consellers comarcals en les de 1995 presentà 12 llistes en la comarca i a Vic obtingué 1010 vots 6,9% i 1 regidor 4 consellers comarcals
Ferran de Sagarra i de Llinàs

Ferran Sagarra i de LLinàs
© Fototeca.cat
Història
Carlí.
Fill del regidor de Barcelona 1824-28 Benet de Sagarra i Mercante Durant la primera guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí El Joven Observador i El Restaurador Catalán Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó 1837 i altres obres també de propaganda carlina Fou regidor de Barcelona 1829-30
Xavier Moliner i Gargallo
Política
Enginyer i polític.
Militant del Partido Popular, entrà en política a finals de la dècada dels 90 com a assessor del regidor d’Urbanisme de Castelló de la Plana, Albert Fabra El 2001 aconseguí l’acta de regidor, i el 2007 es convertí en vicealcalde de Castelló El 2011 rellevà Carlos Fabra com a president de la Diputació de Castelló
Ernest Benach i Pascual

Ernest Benach i Pascual
Política
Polític.
Militant de Nacionalistes d’Esquerra 1979-86, l’any 1987 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya , on ocupa el càrrec de vice-secretari general de política institucional Fou regidor a l’Ajuntament de Reus del 1987 al 2001, del qual fou primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut 1987-91, cinquè tinent d’alcalde 1991-95, regidor de Política Lingüística 1995-99, i primer tinent d’alcalde i regidor de Societat de la Informació 1999-2001 És diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 per la circumscripció de…
Llorenç Bisbal i Barceló
Història
Política
Dirigent obrerista, sabater d’ofici.
De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español
Anton Jover
Economia
Història
Comerciant.
L’any 1514 s’establí a Tenerife, on fou regidor el 1520 Fou soci, amb el seu germà Miquel Jover, d’una companyia comercial formada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 marxà a Puerto Rico, si bé hi residí poc temps Tornà a les Canàries, on tornà a exercir com a regidor i tinent del governador de Tenerife Marxà un altre vegada a Amèrica, integrant-se en l’expedició destinada a la conquesta del port de Santa Marta, a Colòmbia Està documentada la seva presència el 1537 a Santo Domingo, on encara hi vivia l’any 1544
Josep Maria Serraclara i Costa
Història
Republicà.
Germà de Gonçal Serraclara i Costa Advocat, s’afilià al partit federal orgànic El 1891 passà al partit centralista de Salmerón El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril del 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament Fou també tinent d’alcalde Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics aconseguí l’absolució de Ramon Sempau
Agustí de Semir i Rovira

Agustí de Semir i Rovira
© UPC
Política
Dret
Polític i advocat.
Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya…